Algemesí sense el seu Patrimoni
Fem un repás per la festa de la Mare de Déu de Salut
El passat 25 de juny el Patronat i el Consell Assessor de la Fundació que organitza la Festa de la Mare de Déu va decidir suspendre les Festes d´enguany per conseqüencia de la COVID-19.
La celebració de gran participació popular d’origen medieval (1247) que se celebra a Algemesí el 7 i el 8 de setembre. Els seus rituals, transmesos de pares a fills, cristal·litzen en una sèrie de manifestacions diferents: expressions orals (teatre), música (63 composicions), danses i representacions amb reminiscències de les cultes dels romans, cristians, musulmans i jueus; cultures que van entreteixir l’essència d’aquesta terra i que es materialitzen en la creació dels instruments musicals, en la inspiració de les melodies i en la variada indumentària utilitzada en la festa.
CRONOLOGIA
La imatge de la Mare de Déu de la Salut va ser trobada en una morera en l´any 1247 i en l´any 1816 es va designar que la Mare de Déu de la Salut fora designada com a patrona d´Algemesí. L´any 1925 va ser la Coronació Canònica de la imatge de la Mare de Déu i onze anys més tart la imatge primitiva va ser destruida i cremada. Als dos anys es va fer les dos noves imatges de la Mare de Déu. Ja a l´any 1955 la varen nomenar Alcaldessa d´Algemesí. A partir del 1977 les Festes són declarades com a Festa d´Interès Turístic i el 28 de novembre del 2011 varen ser declarades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
ELEMENTS DE LA FESTA
La Festa de la Mare de Déu té els següents elements dins de les seues tres processons (Les Promesses, Processoneta del Matí i la General) .
MISTERIS
Els Misteris i Martiris es una breu peça teatral, interpretades per grups de xiquets, que representen els coneguts passatges bíblics i episodis de la història religiosa del poble i la comarca.
MUIXERANGA
La Muixeranga apareix en la festa fa vora 3 segles es la imatge més coneguda de les festes. La Muixeranga es refereix tant al grup cerimonial, la dansa o la música.
La primera referència documental de la Muixeranga d’Algemesí prové del 1733, dels Llibres de Comptes de la Vila. Des d’aleshores la seua aparició a la Festes de la Mare de Déu de la Salut, celebrades ja de forma solemne des de 1724, es manté de manera continuada. Com a periode crític es recorda el 1973, any en que, enmig d’una profunda crisi de participació, va estar a punt de desparèixer. La fundació, un any més tard, de l’assossiació Amics de la Muixeranga no sols garantitzà la seua supervivència sinó que la rellançà de forma espectacular.
El 1998, s’incorporava a la Festa la Nova Muixeranga, grup que presentava com a novetat la compossició mixta (hòmens i dones). Entre les persones que han marcat història de la Muixeranga cal destacar els mestres Enric Francisco Gil “Cabrera” (dècada del 1920); Llorca “el Barber”, Vicent “el Gleva” i Vicent Nàcher (entre 1940- 70) i Tomàs Pla i Romaguera, mestre obrer de la vila i Joan Beltràn. L’actual Mestre del ball és Jose Vicente Donat Castell i en la Nova Muixeranga és Jaume Adam Roig.
La Indumentària es compon de brusa cenyida i recta botonada per damunt de pantalons llargs, bonet orellut i espardenyes de sola prima. Els colors són roig i blau i (verda, en el cas de la Nova).
DANSA I MÚSICA
És la primera de la part profana que antecedeix la Processó. Presenta les següents evolucions:
Ball, passeig o florete: Estructurat en quatre temps, la seua execució es realitza abans de la incorporació del grup a la Processó. Els muixeranguers, col·locats en dues files, evolucionen amb ciris encesos a les mans
Torres humanes o pujades: L’enlairament de les torres es realitza seguint una tècnica pròpia, diferent a la seguida en altres localitats que també alcen torres humanes. Plegades les articulacions, els muixeranguers estan flexionats fins que tots els components s’han incorporat. Tot seguit, van aixecant-se progressivament al so de la tonada. Abraçats, formant un cos compacte, la torre és rematada per un xiquet que ,amb els braços oberts, alça la cameta.
Figures plàstiques: Són formacions que tenen en el seu origen una intencionalitat simbólicoreligiosa (escenes relacionades amb la figura de la Mare de Déu). Darrerament, motivat per l’habilitat gimnàstica i la recerca de noves compossicions, se n’han incorporat altres de tipus profà
Interpretada per dolçaina i tabal presenta dues tonades bàsiques: Muixeranga i Florete. La primera, acompanya l’alçada de torres, la segona, el Ball. Una tercera, molt específica, sobre la compossició del cant gregoria «Dies irae, dies illa» es toca en la construcció de la figura de l’Enterro. El solemne i cadenciós so de la Muixeranga ha extés la seua càrrega simbòlica més enllà d’Algemesí fins arribar a convertir-se en patrimoni cultural de tots els valencians.
BASTONETS
Apareix documentada, baix la denominació de Danza de los Ocho, Danza de Hombres, per primera vegada en 1839, apuntant-se una importació del ball des de Morella (Danses del Sexeni) Anys més tard, poc abans del segle XX, rep el nom exòtic de Baile de los Indios. En 1980 s’incorporava a la dansa un primer grup de dones, i en 2017, un segon. En l’actualitat són quatre els grups de dansadors que ixen a la Processó, dos d’hòmens i dos de dones, José Luis Ferris i Antonio Trull són els mestres dels grups d’hòmens i Paula España la del grup de dones. L’incorporació del segon grup de dones és de caràcter temporal, ad cautelam, i no es considerarà definitiu fins que els Bastonets presenten al Patronat de La Festa una normativa que regule de forma transparent l’entrada al grup per part dels aspirants.
S’interpreta amb dolçaina i tabal, presentant tantes composicions com evolucions es desenvolupen. Són El Paco, l’Ú, la Queta, Tres Colpets, la Figuera, la Caceria, el Bolero, la de Planxa, el Negrito, el 7 i el 19, la Corredora, el 2 i el 15, el Mambrú, la Gallega, l’Ampla i Defensa de Plaxa.
El vestit consta de cos i faldellí de vellut vermell (blau en el cas del grup de dones), capell amb plomes llargues de colors i calces blanques amb espardenyes de careta de llauradors. A l’espatlla, sobre una mena de capeta, porten brodat amb fil d’argent l’anagrama de Maria o qualsevol figura al·legòrica de la Mare de Déu de la Salut. La part indestriable de la dansa són els objectes; el bastonet i la planxa són necessaris per a la seua execució.
PASTORETS
La primera referència documentada és del 1834. Coneguda com la «Danza de Muchachas y Muchachos» o també «Danza de Niñas y Niños», va ser dirigida en aquells anys pel també mestre del Ball de la Carxofa, Jeroni Curçà, tot integrant un grup de balls anomenat «Danzetas».
Durant el segle XX, són recordats els mestres Baptistet el Ceguet, i la dona, i Maria Vendrell. Aquesta última, mestra del ball des de 1972 ha jugat un paper destacat en la configuració actual del ball en reintroduir els xiquets, que des de feia dècades no hi participaven.
Les pastoretes van vestides amb giponet, faldeta i capellet de palla d’ala ampla, alçat per davant i adornat amb flors. Els pastorets porten calçó curt, calces blanques, jupetí, sarró i capell. Com a instruments personals d’acompanyament musical fan servir panderetes i castanyoles. El Rei i la Reina vestien com a tals i tots dos porten corona.
CARXOFA I ARQUETS
Es tracta d’una dansa molt extensa a la resta de les comarques valencianes, on també rep els noms de Dansa de Teixidors, de Betes, de Gitanetes o de la Magrana. La Dansa de la Carxofa ocupa durant la Festa de la Mare de Déu el tercer lloc en l’ordre de la processó. Antigament quan la processó acabava la Carxofa que corona el pal sobre el que gira la dansa, s’obria i de dintre ixia un colomet blanc.
Es tracta d’una dansa molt extensa a la resta de les comarques valencianes, on també rep els noms de Dansa de Teixidors, de Betes, de Gitanetes o de la Magrana. La Dansa de la Carxofa ocupa durant la Festa de la Mare de Déu el tercer lloc en l’ordre de la processó. Antigament quan la processó acabava la Carxofa que corona el pal sobre el que gira la dansa, s’obria i de dintre ixia un colomet blanc.
Interpretada amb dolçaina i tabal i seguint la tonada de la Carxofa, presenta les següents evolucions: Els Cruces, l’1 i el 2, la Cadena i els Caps.
El vestit dels Arquets és blanc, molt semblant al que es posen les combregantes. Com a complements porten una faixeta de color a la cintura i cintes de colors al cap.
BOLERO O «LLAURADORES»
Abans de la Creu Major, tancant la part profana de la processó, se situa el Ball de les Llauradores. Un nombre indeterminat de parelles ballen acompanyades per una secció d’instruments de vent de fusta i metall que interpreten les notes del Bolero, ball tradicional que a Algemesí prèn un caràcter processional.
El bolero és un ball tradicional molt difós a terres valencianes. En el cas d’Algemesí presenta sis variants amb un esquema particular: sols consten d’una part, amb desplant final, per poder adaptar-se als condicionants de la processó. Aquestes sis variants, que en realitat són sis balls diferents, reben el nom de: València, Reies (Reis), Trençaos (Trenats), Típics, Madrid i Bots, els quals han anat sorgint amb el pas del temps.
A diferència de la resta de danses, la música del Ball de les Llauradores és interpretada per una secció de vent, formada per clarinet, saxòfon, trombó, trompeta o trompa i bombardí, i les castanyoles o postisses dels balladors l’acompanyen rítmicament.
La indumentària usada pels membres del ball està lligada al procés de ritualització experimentat pel vestit tradicional valencià. En el cas de les dones, se segueix una estètica que barreja elements propis dels segles XVIII i XIX, tot seguint les modes de cada moment. Per al cabell s’ha optat tradicionalment pel pentinat a tres ratlles. Pel que fa al vestit masculí, el model seguit és el tradicional de torrentí, complementat amb el característic barret d’arboços. Tant per a les dones com per als homes, les espardenyes són el calçat principal.
TORNEJANTS
Destresa, mística i galanteria se citen a l’inici de la part religiosa de la Processó. Són els Tornejants; i es tracta, junt a la Muixeranga, del ball més característic de la festa d’Algemesí. Són cavallers que solemnement i habilment dansen a la Mare de Déu.
Aquest ball té el privilegi de dansar entre dos elements principals de la festa. Davant seu desfila la Creu Major, una peça barroca d’argent de l’any 1739 que és obra de l’argenter Antoni Reinot. A continuació de la Creu trobem el públic de la processó. Després dels tornejants marxa el Guió de la Mare de Déu, també d’argent repussat que emmarca una pintura de la Mare de Déu de la Salut, obra de Francesc Calatayud i Llobell.
Si bé es pot observar l’existència d’una associació formal amb danses de tipus presentacional/reverencial com són els Aurreskus bascos i altres danses del Piamont Italià, no podem aventurar una conexió directa de la nostra dansa amb aquestes dues danses. Tantmateix, caldrà apuntar-la.
Present, però amb altres evolucions, a Morella (Dansa dels Torners) i fins les primeres dècades del segle XX a Ontinyent, la primera referència escrita del ball a Algemesí data de 1800, quan acudeix a participar a Agullent (festes centenàries en honor a sant Vicent Ferrer).
Un patge, com un herald, obri la marxa amb pas ferm, marcat pels tocs secs del redoblant. Amb els braços estirats, manté horitzontalment una espasa a l’atura dels muscles. A l’altra mà, cobrint la punta, subjecta un escut en forma de cor amb la imatge de la Mare de Déu.. Tot seguit, els dansants, en nombre de sis, realitzen dos tipus d’evolucions: Floretes i Fuga.
- Floretes: Són ballades per un, dos o quatre dansants en les modalitats de carrerilles, cadireta, crussà, quatre cantons, magos i quatre cares.
- La Fuga: És la dansa de major durada. Necessita la participació dels sis dansants.
La dansa consta de passeig, torneig i cabrioles. Recorda simbòlicament un torneig medieval i acaba amb una genuflexió reverencial davant del Guió de la Mare de Déu. Els botargues acompanyen els dansants. Són xiquets que s’encarreguen de subjectar, recollir i subministrar els tornejants les varetes amb què executen la dansa.
El vestit de tornejant està format per: cos o guardapits amb passadors a l’esquena en forma de flors i faldellí de tissú argentat, que recorda a la cuirasa; calçons de vellut negre (per baix de la peça anterior), calces blanques de calats artístics; sabatilles amb vetes llargues que es lliguen per sobre les calces i casc (de la mateixa tela que el cos, amb una cimera de flors que forma la creu de sant Jordi, l’anagrama de la Mare de Déu al frontis i careta o carasseta de fil d’aram sobre el rostre). El complement de la vestimenta, imprescindible per a l´execució de la dansa, són les varetes.
PERSONATGES BÍBLICS
Dins de les processons de la Mare de Déu, podem gaudir de la pressencia dels Personatges Bíblics de l´Antic Testament i del Nou Testament o els Sants Patrons. A continuació mostrem alguns..
De l´Antic Testament podem destacar el personatge de Noè, més conegut a Algemesí com l´Agüelet Colomet
Del Nou Testament destaquem els dotze Apòstols; Pere, amb les claus; Andreu, amb la creu aspada; Jaume el major, amb bordó de pelegrí i la petxina; Joan, amb el calze; Felip, amb una gran creu; Bartomeu, amb una corbelleta; Mateu, amb una dalla; Tomàs, amb una llança; Jaume el menor, amb una gran branca; Simó, amb una serra; Maties, amb una palma, i Judes Tadeu amb un bàcul. O també podem vore als Cirialots, que són els ancians de l´Apocalipsi de Sant Joan.
Dels Sants Patrons podem vore a Sant Vicent de la Roda, primer màrtir de València, Sant Vicent Ferrer, patrò de l´Antic Regne de Valéncia, Sant Onofre, patró des de 1643 d´Algemesí o a Sant Sebastià patró en commemoració de la Independència d´Algemesí en 1574.
VOLANTS
Els Volants és una part esencial de la festa de la Mare de Déu, ells són l´escorta de la imatge de la Mare de Déu.
Antigament eren sols els hòmens, en l´actualitat és un grup de hòmens i dones que porten a muscles a la Mare de Déu.
La primera exida dels Voltants data del 1852, segons les fotografies de principis del segle XX, hi havia dos volants per barra i, a més, hi havia altres dos per a rellevar-se.
En la Processoneta del Matí, abans coneguda com la del Retorn, des de 1910 els soldats que s´havien llicenciat eixe any duien l´anda. Amb el pas del temps, passaren a dur-la normalment els joves que es trobaven «en files» en eixos moments.
La Indumentària
Els volants van vestits de patges, amb calçons curts llistats que recorden els usats al segle XVI. Dalt porten una espècia de jupetí de paneta orlada, ajustat a la cintura per un cenyidor sobre el que hi ha un guardapits amb l´anaframa de la Mare de Déu.
Ser volant es va convertir en un vertader honor i les famílies amb més possibilitats es feien el vestit. La roba es passava de pares a fills, així com l’honor de dur a la Mare de Déu. Per aquest motiu es pagava l’òbol d’un duro.
IMATGE DE LA VERGE
La Imatge original es va mantindre sense canvis fins l´any 1569, quan la Mare de Déu fou decorada i el rostre es va fer més clar. Segles més tard, en 1936 la imatge original es va destruir durant la Guerra Civil Espanyola. 
En finalitzar la guerra, un grup de veïns reunits, intentaren recuperar la imatge original modelant amb fang una nova.
Aquest model es utilitzar per a formar la imatge que conservem actualment a la Capella de la Troballa. Malgrat tot, el rector Belda, la nova imatge no li inspirava oració i va decidir canviar-la per una imatge de mossèn Josep Pla i Ferris, obra de l´escultor Felip Panach Ballester i gràcies al mecenatge de Empar Niclòs. Aquesta última imatge és la que es troba a la Capella de la Comunió de la Basílica de Sant Jaume i és la que ix en les processons.
En 1997 l´empresa ART I RESTAURACIÓ X. Ferragud S.L. va fer l´última restauració feta a la imatge de la Mare de Déu de la Salut de la Capella de la Comunió.
L´anda processional és daurada i va ser reconstruïda d´acord amb el model original neogòtic de 1886. Els fanals que ressegueixen el model primitiu de 1842.
CAMPANERS
Parlar de les Campanes d’Algemesí en els últims anys, és inevitablement referir-se sens dubte a dos pilars fonamentals en el ressorgiment d’aquesta bonica i amagada tasca. Aquests dos pilars són el Rector, D. Jesús Corbí i els Campaners d’Albaida, lligats com no, per afició i entusiasme.
En arribar a Algemesí el Rector de la Basílica, D. Jesús Corbí, s’enfilà escales amunt per veure i comprovar la possibilitat de poder voltejar manualment les campanes de Sant Jaume el dia de la seua entrada. Aquell 19 de novembre de 2006, el grup de Campaners d’Albaida interpretava els vols de solemnitat en l’entrada del nou rector, i obria les polsoses portes del campanar per a donar-lis l’oportunitat de ser voltejades manualment de nou.
És aquella Nit del Retorn de l’any 2007, quan catorze joves acompanyen durant tota la nit als huit membres dels Campaners d’Albaida que ensenyen, mostren i interpreten no sols els vols de la Nit del Retorn, sinó de totes les Festes a la Mare de Déu, donen a conèixer i presenten per a que estimen les campanes, sols d’eixa manera era possible donar una continuïtat i formar un grup que assegurara els distints vols i tocs que pogueren anar eixint al calendari.
LLOANCES
Les lloances són un acte teatral, que des d’una vessant simpàtica i desenfadada, ens aproxima a vivències del poble més pròximes i altres més històriques. Es tracta d’escenificacions teatrals que es van iniciar el 1973 amb la finalitat de mostrar sobre un escenari els Misteris i Martiris de la Processó de la Mare de Déu de la Salut. Amb el temps han evolucionat, es manté algun dels misteris i s’han introduït peces menudes de l’actualitat local que han estat notícia al llarg de l’any.
El 2013, les Lloances a la Mare de Déu compliren 40 anys. 40 anys dedicats a la nostra Patrona. Van néixer la nit que va del 7 al 8 de setembre al Club Juvenil UNAM, al qual pertanyia el grup de teatre al costat de la parròquia de Sant Pius X. Des del primer moment Joan Fermí Teruel elaborava, coordinava i comboiava a la gent per mostrar i representar tots aquells gestos impregnats de vivències i de vida. Vicent Nacher, poeta local va sintetitzar les Lloances dient que son: «una colla de collidors de gestos dels veïns d’Algemesí».
EMISSIÓ PROCESSONETA DEL MATÍ 2019 EN À PUNT MÈDIA
Informació del web del Patronat de les Festes d´Algemesí
