Algemesí sense el seu Patrimoni

Fem un repás per la festa de la Mare de Déu de Salut

El passat 25 de juny el Patronat i el Consell Assessor de la Fundació que organitza la Festa de la Mare de Déu va decidir suspendre les Festes d´enguany per conseqüencia de la COVID-19. 

La celebració de gran participació popular d’origen medieval (1247) que se celebra a Algemesí el 7 i el 8 de setembre. Els seus rituals, transmesos de pares a fills, cristal·litzen en una sèrie de manifestacions diferents: expressions orals (teatre), música (63 composicions), danses i representacions amb reminiscències de les cultes dels romans, cristians, musulmans i jueus; cultures que van entreteixir l’essència d’aquesta terra i que es materialitzen en la creació dels instruments musicals, en la inspiració de les melodies i en la variada indumentària utilitzada en la festa.

CRONOLOGIA 

La imatge de la Mare de Déu de la Salut va ser trobada en una morera en l´any 1247 i en l´any 1816 es va designar que la Mare de Déu de la Salut fora designada com a patrona d´Algemesí. L´any 1925 va ser la Coronació Canònica de la imatge de la Mare de Déu i onze anys més tart la imatge primitiva va ser destruida i cremada. Als dos anys es va fer les dos noves imatges de la Mare de Déu. Ja a l´any 1955 la varen nomenar Alcaldessa d´Algemesí. A partir del 1977 les Festes són declarades com a Festa d´Interès Turístic i el 28 de novembre del 2011 varen ser declarades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. 

ELEMENTS DE LA FESTA

La Festa de la Mare de Déu té els següents elements dins de les seues tres processons (Les Promesses, Processoneta del Matí i la General) .

MISTERIS 

Els Misteris i Martiris es una breu peça teatral, interpretades per grups de xiquets, que representen els coneguts passatges bíblics i episodis de la història religiosa del poble i la comarca.

MUIXERANGA 

La Muixeranga apareix en la festa fa vora 3 segles es la imatge més coneguda de les festes. La Muixeranga es refereix tant al grup cerimonial, la dansa o la música. 

La primera referència documental de la Muixeranga d’Algemesí prové del 1733, dels Llibres de Comptes de la Vila. Des d’aleshores la seua aparició a la Festes de la Mare de Déu de la Salut, celebrades ja de forma solemne des de 1724, es manté de manera continuada. Com a periode crític es recorda el 1973, any en que, enmig d’una profunda crisi de participació, va estar a punt de desparèixer. La fundació, un any més tard, de l’assossiació Amics de la Muixeranga no sols garantitzà la seua supervivència sinó que la rellançà de forma espectacular.

El 1998, s’incorporava a la Festa la Nova Muixeranga, grup que presentava com a novetat la compossició mixta (hòmens i dones). Entre les persones que han marcat història de la Muixeranga cal destacar els mestres Enric Francisco Gil “Cabrera” (dècada del 1920); Llorca “el Barber”, Vicent “el Gleva” i Vicent Nàcher (entre 1940- 70) i Tomàs Pla i Romaguera, mestre obrer de la vila i Joan Beltràn. L’actual Mestre del ball és Jose Vicente Donat Castell i en la Nova Muixeranga és Jaume Adam Roig.

La Indumentària es compon de brusa cenyida i recta botonada per damunt de pantalons llargs, bonet orellut i espardenyes de sola prima. Els colors són roig i blau i (verda, en el cas de la Nova). 

DANSA I MÚSICA 

És la primera de la part profana que antecedeix la Processó. Presenta les següents evolucions:

Ball, passeig o florete: Estructurat en quatre temps, la seua execució es realitza abans de la incorporació del grup a la Processó. Els muixeranguers, col·locats en dues files, evolucionen amb ciris encesos a les mans

Torres humanes o pujades: L’enlairament de les torres es realitza seguint una tècnica pròpia, diferent a la seguida en altres localitats que també alcen torres humanes. Plegades les articulacions, els muixeranguers estan flexionats fins que tots els components s’han incorporat. Tot seguit, van aixecant-se progressivament al so de la tonada. Abraçats, formant un cos compacte, la torre és rematada per un xiquet que ,amb els braços oberts, alça la cameta.

Figures plàstiques: Són formacions que tenen en el seu origen una intencionalitat simbólicoreligiosa (escenes relacionades amb la figura de la Mare de Déu). Darrerament, motivat per l’habilitat gimnàstica i la recerca de noves compossicions, se n’han incorporat altres de tipus profà

Interpretada per dolçaina i tabal presenta dues tonades bàsiques: Muixeranga i Florete. La primera, acompanya l’alçada de torres, la segona, el Ball. Una tercera, molt específica, sobre la compossició del cant gregoria «Dies irae, dies illa» es toca en la construcció de la figura de l’Enterro. El solemne i cadenciós so de la Muixeranga ha extés la seua càrrega simbòlica més enllà d’Algemesí fins arribar a convertir-se en patrimoni cultural de tots els valencians.

BASTONETS 

Apareix documentada, baix la denominació de Danza de los Ocho, Danza de Hombres, per primera vegada en 1839, apuntant-se una importació del ball des de Morella (Danses del Sexeni) Anys més tard, poc abans del segle XX, rep el nom exòtic de Baile de los Indios. En 1980 s’incorporava a la dansa un primer grup de dones, i en 2017, un segon. En l’actualitat són quatre els grups de dansadors que ixen a la Processó, dos d’hòmens i dos de dones, José Luis Ferris i Antonio Trull són els mestres dels grups d’hòmens i Paula España la del grup de dones. L’incorporació del segon grup de dones és de caràcter temporal, ad cautelam, i no es considerarà definitiu fins que els Bastonets presenten al Patronat de La Festa una normativa que regule de forma transparent l’entrada al grup per part dels aspirants.

S’interpreta amb dolçaina i tabal, presentant tantes composicions com evolucions es desenvolupen. Són El Paco, l’Ú, la Queta, Tres Colpets, la Figuera, la Caceria, el Bolero, la de Planxa, el Negrito, el 7 i el 19, la Corredora, el 2 i el 15, el Mambrú, la Gallega, l’Ampla i Defensa de Plaxa.

El vestit consta de cos i faldellí de vellut vermell (blau en el cas del grup de dones), capell amb plomes llargues de colors i calces blanques amb espardenyes de careta de llauradors. A l’espatlla, sobre una mena de capeta, porten brodat amb fil d’argent l’anagrama de Maria o qualsevol figura al·legòrica de la Mare de Déu de la Salut. La part indestriable de la dansa són els objectes; el bastonet i la planxa són necessaris per a la seua execució.

PASTORETS 

La primera referència documentada és del 1834. Coneguda com la «Danza de Muchachas y Muchachos» o també «Danza de Niñas y Niños», va ser dirigida en aquells anys pel també mestre del Ball de la Carxofa, Jeroni Curçà, tot integrant un grup de balls anomenat «Danzetas».

Durant el segle XX, són recordats els mestres Baptistet el Ceguet, i la dona, i Maria Vendrell. Aquesta última, mestra del ball des de 1972 ha jugat un paper destacat en la configuració actual del ball en reintroduir els xiquets, que des de feia dècades no hi participaven.

Les pastoretes van vestides amb giponet, faldeta i capellet de palla d’ala ampla, alçat per davant i adornat amb flors. Els pastorets porten calçó curt, calces blanques, jupetí, sarró i capell. Com a instruments personals d’acompanyament musical fan servir panderetes i castanyoles. El Rei i la Reina vestien com a tals i tots dos porten corona.

CARXOFA I ARQUETS 

Es tracta d’una dansa molt extensa a la resta de les comarques valencianes, on també rep els noms de Dansa de Teixidors, de Betes, de Gitanetes o de la Magrana. La Dansa de la Carxofa ocupa durant la Festa de la Mare de Déu el tercer lloc en l’ordre de la processó. Antigament quan la processó acabava la Carxofa que corona el pal sobre el que gira la dansa, s’obria i de dintre ixia un colomet blanc.

Es tracta d’una dansa molt extensa a la resta de les comarques valencianes, on també rep els noms de Dansa de Teixidors, de Betes, de Gitanetes o de la Magrana. La Dansa de la Carxofa ocupa durant la Festa de la Mare de Déu el tercer lloc en l’ordre de la processó. Antigament quan la processó acabava la Carxofa que corona el pal sobre el que gira la dansa, s’obria i de dintre ixia un colomet blanc.

Es tracta d´una única dansa executada al so de la dolçaina i el tabalet, en ella un grup de dotze xiquetes trenen i destrenen, en ball circular, cintes de colors.
 
El vestit de les xiquetes està composat per brusa blanca i falda de colors vius, semblant a la que porten les Pastoretes.
 
 
La Dansa dels Arquets és una de les danses processionals més populars del costumari valencià. Des dels seus inicis, la seua història va lligada a la de la Dansa de la Carxofa, ja que ambdues danses formaven un únic grup cerimonial. L’any 1988 aquest es dividí en dos. Des d’aleshores, la Dansa dels Arquets és executada per un grup únic i independent que apareix a continuació de la Dansa de la Carxofa.

Interpretada amb dolçaina i tabal i seguint la tonada de la Carxofa, presenta les següents evolucions: Els Cruces, l’1 i el 2, la Cadena i els Caps.

Primera Part
Segona Part
Tercera Part

Informació del web del Patronat de les Festes d´Algemesí

Comparteix la notícia...

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *