El Consorci de Museus descobreix una obra inèdita de Joaquim Agrassot que incorpora a la seua antològica a Castelló

  • Es tracta d’un paisatge venecià de gran format, del principi del segle XX, que descobreix una de les facetes fins al moment desconegudes de l’autor com és el paisatge urbà
  • El Museu de Belles Arts de Castelló exhibeix l’exposició ‘Joaquim Agrassot. Un pintor internacional’, composta per prop de 100 pintures, de diferents col·leccions públiques i privades

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana presenta l’exposició ‘Joaquim Agrassot. Un pintor internacional’ en el Museu de Belles Arts de Castelló. L’exposició incorpora una obra inèdita de l’autor alacantí, descoberta recentment, durant el projecte expositiu, procedent d’una col·lecció particular castellonenca. Es tracta d’un ‘Paisatge venecià’ del principi de segle XX, una obra de gran format que constitueix una troballa sense precedents, ja que presenta una nova faceta de l’artista com és el paisatge urbà, fins al moment desconeguda.

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont i el director territorial de l’IVC de Castelló, Alfonso Ribes, acompanyats pels comissaris de la mostra, la vicerectora de Cultura i Esports de la Universitat de València, Ester Alba, i el catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València Rafael Gil Salinas han presentat l’exposició.

Pérez Pont ha manifestat que “aquesta exposició s’emmarca dins de la línia d’investigació que desenvolupen conjuntament el Consorci de Museus i els tres Museus de Belles arts de Castelló, València i Alacant per a la recuperació d’artistes del nostre territori. Això ha permés aprofundir en el coneixement de l’obra de diferents autors com el pintor alacantí Joaquim Agrassot, la prolífica producció del qual es troba repartida en nombroses col·leccions particulars”. En aquest sentit, el director del Consorci de Museus ha agraït el treball de la comissària i del comissari de l’exposició, ja que “el desenvolupament d’aquesta mostra ha permés descobrir una singular peça que no estava catalogada i posar-la a la disposició de la ciutadania”.

Per a Ester Alba, “com a historiadors, el paper dels col·leccionistes d’art és de gran importància. Ha sigut gràcies a aquesta retrospectiva que els propietaris de la peça es van posar en contacte amb nosaltres i va ser una gran sorpresa”.

La comissària ha explicat que “es tracta d’un interessant paisatge que representa un canal de Venècia. Teníem constància que, després del seu últim estiu al costat de Fortuny a Portici (Nàpols), l’artista havia viatjat amb la seua dona a Venècia; apareix en diferents notícies en la premsa italiana. Agrassot va realitzar multitud d’estudis que ara hem descobert que va plasmar en aquesta magnífica peça, sens dubte de gran importància, ja que ens dona a conéixer una nova faceta fins ara desconeguda com és el paisatge urbà i ens aporta un nou coneixement sobre el pintor”.

Rafa Gil ha afegit que aquesta peça, que no deixava lloc a dubtes sobre la seua autoria, “ens permet veure que el col·leccionisme sobre Agrassot no se circumscriu exclusivament a Alacant sinó que està molt repartit, i en aquesta ocasió ens ha portat també fins a Castelló”.

Per la seua part, el director territorial de l’IVC a Castelló, Alfonso Ribes, ha destacat “la importància de la col·laboració entre institucions per a dur a terme projectes expositius en els quals puguem redescobrir artistes com Agrassot”, i ha remarcat que “la programació de l’estiu en el Museu de Belles Arts de Castelló es reforça amb aquesta exposició en col·laboració amb el Consorci de Museus, amb l’inici del cicle Nits al Claustre i altres mostren que s’inauguren durant el mes de juliol com les de José Fonollosa o ‘Polònia Segle XXI’ de Hanna Jarzabek”.

L’exposició, que es podrà veure fins al 12 de setembre, reuneix al voltant d’un centenar de peces, procedents de diverses col·leccions públiques i privades, entre les quals es troben el Museu Nacional del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu Carmen Thyssen de Màlaga, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, i els Museus de Belles arts de Màlaga, Múrcia, Còrdova i Bilbao, a més de les col·leccions dels Museus de Belles Arts d’Alacant i València, entre altres.

“Reconegut per la societat artística valenciana de la seua època, Agrassot va ser un referent per als seus companys. No obstant això, amb el pas dels anys la historiografia l’ha situat únicament com un pintor costumista”, ha assenyalat Ester Alba, que ha afegit que “aquesta exposició pretén mostrar Agrassot com el pintor polièdric que va ser, que va treballar tots els gèneres artístics amb una mirada molt àmplia. La mostra incideix, especialment, en la seua projecció internacional amb obra en els mercats anglés, francés i italià, a més del seu pas per l’Argentina, Mèxic i els EUA, sense oblidar la seua participació en les exposicions nacionals i internacionals”.

En 1902, l’Encyclopaedia Britannica resumia de manera rotunda la situació de la pintura espanyola de la segona meitat del segle XIX. Considerava que la pintura moderna a Espanya començava amb Marià Fortuny (1838-1874), que hauria de deixar la seua marca en les següents generacions de pintors. I destacava solament un artista durant els anys de 1870, Joaquim Agrassot i Juan (1836-1919), el qual va pintar amb gran sinceritat imatges de la vida espanyola quotidiana. I, concloïa que, ja per a finals del segle, dos joves artistes van aparéixer amb energia: Joaquim Sorolla (1863-1923) i Ignacio Zuloaga (1870-1945).

A Joaquim Agrassot se l’ha definint com un artista realista i costumista, associat al naturalisme regionalista valencià de la segona meitat del segle XIX. No obstant això, la seua vibrant paleta cromàtica, l’ús de la llum i d’una pinzellada molt particular, l’aproximen a les formes preciosistes de la fi de segle que permeten enquadrar-lo dins de la pintura moderna coincident amb el corrent artístic internacional.

L’exposició és una oportunitat per a mostrar les diferents disciplines artístiques que va treballar al llarg de la seua dilatada vida, amb algunes peces inèdites procedents de col·leccions particulars de diferents punts de la geografia espanyola. Des d’un criteri cronològic però també temàtic, es mostren peces dels seus temes més coneguts com la pintura costumista, “no tant com una referència al local sinó com a mostra del que es demandava en el mercat internacional”, ha assenyalat Rafael Gil.

La magna exposició mostra a més altres temàtiques menys conegudes de l’artista com la pintura orientalista, molt assentada en la segona meitat del segle XIX, a la qual no se li havia donat molta difusió i que demostra la qualitat i el domini de la tècnica i del color d’Agrassot.

Segons Ester Alba, “Joaquim Agrassot va ser un pintor molt longeu, va pintar fins a l’últim dia de la seua vida”. En l’exposició es mostra l’obra que va realitzar en els seus últims moments i que va deixar inacabada, ‘Caseriu o Paisatge urbà’, que forma part de la col·lecció familiar de l’artista.

Esment especial mereixen també les obres del Museu Nacional del Prado ‘Bugadera de la Scarpa’ i ‘Les dues amigues’ (el quadre més conegut de l’artista), premiades en les Exposicions Nacionals de Belles Arts en 1864 i 1867, respectivament.

Els comissaris han assenyalat que aquesta mostra, conjuntament amb el catàleg, que està tenint un gran èxit, constitueix un primer gran acostament a la prolífica producció d’Agrassot i ens permet obrir la porta a noves investigacions sobre altres peces interessants en col·leccions internacionals que no han pogut estar presents per la situació de la pandèmia.

Comparteix la notícia...

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *