Isa Cardona i Serafina Buigues son les autores dels cartells. | La presentació dels cartells marca la recta final cap de les Festes Majors que es celebraran els dies centrals l´últim cap de setmana de setembre.
Divendres passat a la vesprada, en una abarrotada Plaça de l’Aigua, la ciutadania d’Altea va poder conéixer les dos imatges que representaran a les seues Festes Patronals 2026. En esta edició són dos les dones que han creat els cartells de festes: Isa Cardona, com a autora del cartell del Crist del Sagrari i Serafina Buigues com a dissenyadora del de Moros i Cristians. Dos obres d’art que arrepleguen l’essència de les Festes Majors del municipi.
La mateixes autores van destapar les seues creacions davant els centenars de alteans i alteanes que no van voler perdre’s esta primera cita de festes que s’ha convertit ja en tradició. Isa i Serafina van estar abrigallades pels Clavaris, Clavaris d’Honor, Reines, Corts d’Honor, Càrrecs Festers i integrants de la Federació de Moros i Cristians Sant Blai; a més, és clar, dels integrants de la Corporació Municipal, entre ells l’alcalde, Diego Zaragozí i l’edil de Festes, Joaquim Devesa.
El primer dels cartells que es va conéixer va ser el del Stm. Crist del Sagrari, realitzat per Isa Cardona, qui, emocionada, va explicar al públic present que ha suposat per a ella la realització d’este encàrrec tan especial. “Quan em van proposar fer el cartell va ser durant un sopar i víctima de l’emoció del moment vaig dir que si, però en tota la nit no vaig poder pegar ull. Pensava, si fa 20 anys que no dibuixe, així que quan em vaig alçar amb la idea al cap vaig fer un xicotet dibuix i ja vaig ser més conscient que podia fer-ho”. Comptava Isa, qui reconeixia que “ha sigut una experiència que he gaudit molt i que m’ha permés viure les festes del nostre poble d’una manera molt especial”.
“Per a mi les nostres festes representen tres coses, la tradició, la Fe i Altea amb la seua cúpula, perquè pense que és la imatge que tots els alteans portem en el nostre cor”; comptava Cardona, qui ha plasmat en el cartell estos tres ens, amb la tècnica de la sanguina, “el color de la qual transmet calidesa, aire clàssic i sentiment”, segons les seues pròpies paraules.
Isa Cardona concloïa la seua exposició indicant que “crec que un cartell de festes és una mica més que un paper imprés. És més que tot això, és l’espill de l’ànima del nostre poble, és el far que anuncia la música, la pólvora i la devoció que està a punt d’inundar els nostres carrers i espere haver aconseguit que en mirar el cartell se senta alguna cosa dels que signifiquen les nostres festes amb records, emocions i orgull de viure en un poble tan bonic com el nostre”.
Per part seua, Serafina Buigues, autora del cartell de Moros i Cristians, explicava que “quan em van demanar que fora l’autora em vaig quedar en silenci. No perquè no tinguera resposta, sinó perquè dins meua hi havia massa emocions al mateix temps: alegria, orgull, il·lusió i també una gran responsabilitat de crear una imatge que quan festers i alteans la veren els fera sentir alguna cosa, encara que només fora per un instant”.
“Vaig començar a donar-li voltes al tema i a fer esbossos i descartar-los, però hi havia dos imatges que apareixien una vegada i una altra; un cor i una trabucada d’eixes que quan esclata et trau dels teus pensaments, et fa parar al cor per un segon i acabes, sense adonar-te, somrient. A poc a poc vaig acabar entenent que el cor havia de ser el centre del cartell perquè quan comença una marxa mora o cristiana, centenars de cors comencen a bategar al mateix ritme sense importar el bàndol o la ‘filà’. Ens adaptem els uns als altres, avancem al mateix pas i moltes vegades acabem agafats del braç d’algú que fins i tot no coneixem, però tampoc importa, perquè això, al cap i a la fi, també és la vida; aprendre a caminar junts”. Comentava Serafina, qui continuava dient que “el cor del cartell no és només un òrgan anatòmic, és el cor de la festa del qual naixen els dos bàndols units en una mateixa estructura perquè, encara que representen dos mons diferents, sense un no existiria l’altre. Del seu interior naix la trabucada que representa la força, passió i emoció que vivim en les nostres festes. Apareixen també les flors d’Altea perquè tot passa baix el cel d’Altea i en la part interior apareixen els dos bàndols, el cristià i el moro, no com a rivals, sinó com dos entitats que sostenen el mateix cor, perquè la grandesa de les nostres festes està en la convivència”.
L’acte va comptar amb la participació dels Càrrecs Festers encarnats per:
Bàndol Moro: Isabel Aperador Durá com a Banderera Mora de la Federació; Àlex Laviós Coello, Alferes Moro; Eliecer Pascual Sendra, Banderera Mora; Magda Borja Serra, Ambaixadora Mora i Jaime Borja Serra, Rei Moro.
Bàndol Cristià: Lorena Pérez Romera, Banderera Cristiana de la Federació; Carla Ripoll Zaragozí, Alferes Cristiana; Raúl Ronda Jiménez, Banderer Cristià; Laura Alday Pérez, Ambaixadora Cristiana i Álvaro Such Such, Rei Cristià.
Així mateix, van ser presents els Clavaris de la Comissió del Stm. Crist del Sagrari, Vigela Lloret i Alberto Giulianotti i Clavaris d’Honor, Àngela Morató i Juan Martí Cano.
Van abrigallar també al seu cartell les Reines de festes i les seues Corts d’Honor. Mar García Mulet i Carmen Ruano Terol com a Reina Major i Reina Infantil del Crist del Sagrari 2026.
L’acte concloïa amb les paraules de l’alcalde, Diego Zaragozí, qui felicitava les autores dels cartells, a tots els participants en les festes i animava a seguir amb la tradició. “Estos cartells queden ja per a la història de les Festes Patronals d’Altea i en la memòria del nostre poble. Ara estem tots representats, però com vagen passant els anys, estos cartells encara formaran part de la festa”. Apuntava el primer edil alteà.
Diego Zaragozí felicitava la nombrosa Comissió del Crist, Reines i Corts d’Honor, als càrrecs festers i a la Federació de Moros i Cristians. “És un any que recordaran tota la vida i que a partir de hui gaudirem també la ciutadania”; puntualitzava l’Alcalde, qui dedicava les seues últimes paraules a animar a la gent a participar d’estes festes i estar al costat de les nostres tradicions.
Com recordava l’alcalde, en els últims anys són les quintes les que s’encarreguen d’organitzar la festivitat del Crist del Sagrari i per a l’any vinent és la quinta de 1972. “És important que hi haja Comissió de Festes del Crist perquè la festa és més lluïda i perquè hi ha més gent implicada al voltant de la festes. També anime a les ‘filaes’ i Federació a fer la millor festa possible en la qual l’agermanament i la felicitat siguen els objectius a complir”.
