Després de 2 anys de treball i gestions per part de la Regidoria de Patrimoni, l’Ajuntament d’Alaquàs, en representació i amb la col·laboració dels municipis que conserven el cant, ha sol·licitat de manera formal a la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, la declaració del Cant de la Carxofa com a Bé d’Interès Cultural Immaterial (BIC).
L’Ajuntament d’Alaquàs, en representació i col·laboració amb els municipis d’Alaquàs, Aldaia, Catarroja, Silla, Picassent, Quart de Poblet, Manises Vila-Real, Associació d’Amics i Amigues Castellar Oliveral, Confraria del Crist dels Afligits del Canyamelar i la Cofradia de Nuestra Senyora del Carmen, va realitzar el passat 8 de maig la sol·licitud formal de la declaració del Cant de la Carxofa com a Bé d’Interès Cultural Immaterial (BIC).
Aquest tràmit, impulsat per l’Ajuntament d’Alaquàs per a tota la comarca, suposa el colofó a un treball intens durant dos anys dut a terme per la Regidoria de Patrimoni a través del qual s’ha estudiat i recopilat tota la informació referent als municipis que mantenen viu aquest cant. Un treball que ha comptat amb la col·laboració de l’investigador local Rafa Roca, expert en la temàtica, que s’ha encarregat de supervisar l’estudi.
Aquesta tasca no haguera sigut possible sense la col·laboració de totes les poblacions implicades que es van reunir el passat 29 de novembre de 2025 al Castell d’Alaquàs, a proposta de l’Associació d’Amics i Amigues del Cant de la Carxofa. Una reunió que va servir per a intercanviar impressions entre les organitzacions que fan possible que aquest cant del segle dèsset es mantinga cada dia més viu com una senya d’identitat i per a donar a conéixer la diversitat de formes que podem trobar d’aquesta tradició a més d’establir un marc per tal de treballar de manera conjunta i aconseguir entre tots i tots el reconeixement.
Arran d’això, tots els ajuntaments dels municipis implicats van aprovar una moció de suport a la iniciativa com a pas previ a la sol·licitud formal.
El Cant de la Carxofa constitueix una de les manifestacions més singulars, tradicionals i representatives del patrimoni sonor i devocional del poble valencià que es manté viu gràcies a l’esforç col·lectiu de les poblacions en les quals s’interpreta. Per això mateix, la declaració com a BIC és un reconeixement necessari per a garantir la seua pervivència i la seua transmissió a les generacions futures.
