- La formació, un referent nacional i internacional de la música històrica dirigida per Carles Magraner, amb Lluis Vich Vocalis i 30 músics i cantants, recupera amb l’àlbum Misteris del Corpus un repertori vinculat amb el paisatge sonor d’aquesta celebració
- El treball és una finestra oberta al passat, on les veus i els instruments mostren una València devota i orgullosa de les seues tradicions, recreant danses, melodies populars i misteris que durant segles van marcar la seua Festa Gran
Capella de Ministrers ha publicat el disc Misteris del Corpus, un treball en el que la formació, dirigida per Carles Magraner, amb Lluis Vich Vocalis liderada per Ximo Martí, recupera un repertori vinculat amb el paisatge sonor de la processó del Corpus Christi en un viatge musical a la València dels segles XVII i XVIII. L’àlbum, que inclou 16 obres, és el número 71 d’un grup musical amb 38 anys de trajectòria artística i que és considerat com un referent nacional i internacional de la música històrica.
Magraner ha comptat amb 30 músics i cantants per a aquesta producció, que es distribueix en més de 28 països i en diverses plataformes de tot el món, i suposa una finestra oberta al passat, on les veus i els instruments mostren la història d’una València devota i orgullosa de les seues tradicions, recreant les danses, melodies populars i misteris que durant segles van marcar la Festa Gran valenciana.
La formació recull l’esplendor del Corpus Christi valencià, una de les festivitats més importants de la ciutat des de 1355, amb músiques recuperades del manuscrit d’un llibre de Josep Gomar, escrit en 1672, en el que el músic de València recollia els textos, les instruccions i la música de les representacions religioses que any rere any s’escenificaven en la processó.
Carles Magraner assegura que “aquest treball discogràfic ens connecta amb les profundes arrels musicals i religioses de València, i recupera un llegat de gran valor patrimonial”. El violagambista i musicòleg ha manifestat la seua satisfacció “per poder compartir aquest repertori en el que han participat prestigiosos artistes, intèrprets i ballarins”; i destaca que “la processó del Corpus era la festa més refulgent del calendari, amb una posada en escena espectacular, la qual cosa va contribuir a que tinguera una gran projecció i traspassara fronteres; i la música, l’atmosfera sonora i els intèrprets formaven part nuclear d’eixe valor”.
Francesc Villanueva, Doctor per la Universitat Politècnica de València, llicenciat en Història i Ciències de la Música, apunta que “el papa Urbà IV va instaurar en 1264 la festivitat del Corpus Christi en tota la cristiandat després d’una sèrie de miracles eucarístics, un dels quals havia ocorregut en terres valencianes: el dels Corporals de Llutxent-Daroca (ca. 1239)”; i assenyala que “aquesta vinculació originària de València amb la nova festivitat degué ser un factor clau perquè la catedral i la ciutat es decidiren a instaurar en 1355 una de les primeres processons generals del Corpus Christi en la península ibèrica”.
Villanueva indica que “la música recorria tota la processó, des de les tonades populars de la dolçaina i el tabal amb les danses, passant pels passatges musicals del teatre religiós, les músiques municipals de trompetes, tabalers i ministrers de vent, els himnes en cant pla del clergat de les parròquies i convents, el cant dels cecs acompanyats d’instruments de corda, fins a la més elaborada música religiosa polifònica que anava a càrrec de la capella de la Seu i que acompanyava l’element neuràlgic que culminava la processó: la custòdia processional eucarística”.
Ambient alegre i solemne
En el llibret, el doctor en Musicologia exposa que “l’ambient alegre però al mateix temps solemne que impregnava la processó del Corpus Christi a València és recreat en aquest disc per Capella de Ministrers”; i assenyala que “la coordinació entre el poder civil i el religiós va ser decisiva perquè la festa i la seua processó gaudiren d’un ràpid desenvolupament en la capital valenciana i es convertiren en model per a altres ciutats. El segle XV va ser clau en aquest procés d’expansió i creixement”.
D’aquesta manera, d’una banda “van començar a aparéixer personatges vestits de sants, apòstols, profetes o verges”. D’un altra, la desfilada processional va adoptar de les entrades reals, “les danses i els carros triomfals, anomenats roques a València, que ara es dedicaven a episodis de la història sagrada, a sants o verges”. Villanueva remarca que “les festes valencianes del Corpus no sols van ser les més coloristes i populars del cicle anual sinó també les més oneroses”.
Presentació a València
Capella de Ministrers va presentar el nou treball discogràfic en la Associació Amics del Corpus de València, el dimecres 11, en un acte en el qual van intervindre Francisco Esteve, president de la institució, Francesc Villanueva, Doctor en Musicologia, i Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, i en la que van abordar la labor d’investigació i els detalls d’aquesta producció que transmet l’emoció i l’esperit del Corpus, que va ser en el seu moment “símbol de la comunió entre poble, ciutat i divinitat; una festa viva, en moviment, plena de música, fe i teatralitat” segons Magraner.
En la presentació van estar presents Beatriz Traver, directora adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana del Institut Valencià de Cultura, i José Luis Moreno, regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de València, entre altres personalitats i membres de la Associació Amics del Corpus de València.
Més de 1.700 concerts
Capella de Ministrers treballa des dels seus inicis en la recuperació i difusió del patrimoni musical que ha rescatat i difós en més de 1.700 concerts i recollit en acurats treballs discogràfics i en diverses participacions, recopilatoris i cds promocionals. La seua labor investigadora es remunta fins a l’Edat mitjana en la qual ha abordat diferents cultures. En la seua trajectòria artística ha actuat en prestigiosos auditoris nacionals i internacionals i publicat treballs entorn de la música de la corona de Castella i d’Aragó, àrab-andalusí, sefardita, cristiana, de l’Espanya virregnal del Nou Món, La ruta de la seda, el Misteri d’Elx, els Borja, medieval, renaixentista, el Segle d’Or, barroca, del Mediterrani, sarsuela…
La formació ha guanyat en dos ocasions els Premis Internacionals de Música Clàssica (ICMA en les seues sigles en anglés), considerats els Grammy de la música clàssica, en la categoria de Música Antiga amb el disc Quattrocento en 2018 i amb El collar de la paloma en 2023. Durant set anys consecutius, el jurat, compost per membres d’algunes de les més prestigioses publicacions especialitzades europees, selecciona treballs discogràfics de Capella de Ministrers.
Així mateix, va rebre la Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura (CVC) pel seu “treball de recuperació de música vocal i instrumental” en 2023, després d’acordar “per unanimitat” concedir aquest reconeixement. La prestigiosa institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en qüestions relacionades amb la cultura atorga aquest guardó “a llargues trajectòries personals o col·lectives d’especialíssima importància cultural”.