L’Ajuntament ret homenatge a les víctimes de la DANA i als voluntaris i voluntàries amb l’escultura ‘Arrels de Solidaritat’, ubicada en la nova Plaça del Voluntariat

Amb motiu del primer aniversari de la tragèdia de la DANA que assolà la província de València el 29 d’octubre de 2024, Cullera ha volgut retre homenatge a les víctimes amb una acte institucional i solemne que ha reunit a la corporació municipal, a membres dels cossos i forces de seguretat, al col·lectiu de voluntaris de Cullera, al teixit associatiu local i veïns i veïnes.

L’acte ha servit per a obrir la nova Plaça del Voluntariat, un espai públic que l’Ajuntament ha volgut dedicar en l’entorn de la redona ubicada entre la seu de Protecció Civil i l’antic magatzem de Botanch, ambdós espais logístics que coordinaven l’acció del voluntariat de la DANA i centralitzaven les ajudes i donacions ciutadanes per a la recollida i distribució de recursos essencials, alimentació, aigua o equipaments bàsics.

«Des de hui aquest espai passa a anomenar-se Plaça del Voluntariat, en memòria de les víctimes i per tots els voluntaris, voluntàries i persones que de forma desinteressada mostraren els valors més humans com la solidaritat, l’empatia, l’esforç o l’ajuda col·lectiva a qui més ho necessitaven», ha manifestat l’alcalde.

Hui, 29 d’octubre de 2025, l’Ajuntament ha decretat un dia de dol i durant la convocatòria a la Plaça del Voluntariat s’han guardat cinc minuts de silenci i col·locat 229 roses blanques per cadascuna de les víctimes de la tragèdia, com a símbol de pau i estima per sempre del poble de Cullera.

Arrels de Solidaritat

Al centre d’aquesta Plaça s’ha instal·lat ‘Arrels de Solidaritat’, una escultura de l’artista Jesús Martín ‘Chule’ a iniciativa de l’Ajuntament de Cullera. L’obra, de quasi 4 metres d’alçada, té com a eix un gran tronc arrossegat per la força de l’aigua fins a la desembocadura del riu Xúquer durant els primers dies de la DANA, i en la seua part superior s’alça la figura d’una persona amb botes de fang, braços arromangats i una pala.

Per una banda el tronc, que fou retirat pels serveis municipals i posteriorment s’ha transformat en una peça escultòrica de profund valor, simbolitza la potència i virulència de la catàstrofe natural i les petjades que deixà després del seu pas. I ara, amb la recuperació i transformació, el que abans era un signe de destrucció i brutalitat de la força de l’aigua es transforma en les arrels de l’art, la memòria i el renaixement.

La part superior és la figura d’una persona en la qual sols apareixen les extremitats, sense cos i sense rostre. Representa el rostre col·lectiu de totes aquelles persones solidàries i compromeses, a totes aquelles mans anònimes que van netejar carrers i cases, van recollir i repartir aliments, van proporcionar i repartir productes i equipament de primera necessitat, van alçar murs i van abraçar sense distinció. Aquesta figura té unes botes tacades de fang, i als braços el gest d’estar arromangant-se amb la pala agafada en una de les mans.

Per a Mayor es tracta d’una escultura «per a la memòria, símbol de la resiliència, de la gratitud i de l’esperança del poble valencià». «Cullera no oblida i preserva la memòria col·lectiva dels dies més durs i difícils de la història recent de les nostres comarques», destaca.

Durant l’acte d’homenatge també han participat per part dels cossos i forces de seguretat i emergències l’Inspector Cap de la Policia Local de Cullera, Alfredo González, por parte de la Guàrdia Civil, Alfonso Maldonado, el Cap de Protecció Civil, Vicente Tarín, i el Cap de Bombers coordinador de zona, Ángel Guerrero; així com un representant del col·lectiu de voluntaris, Christian Voyer, el treballador municipal Fidel Canet, i representants del poble malagueny d’Istán que participaren activament amb el voluntariat de Cullera, Diego Marín i Natalia Marín. També han participat representants dels quatre grups polítics municipals a l’Ajuntament de Cullera i la Muixeranga de Cullera acompanyada de tabal i dolçaina.