El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha emés este dijous una Declaració institucional amb motiu del 9 d´Octubre, un dia marcat per les cancel·lacions d´actes a causa del temporal de pluges,
Un any després de la DANA mortal que va arrasar part del territori, de nou la Comunitat Valenciana es troba sota un temporal de tardor que ha obligat a ajornar els actes institucionals.
Valencianes i valencians:
Hui no podrem celebrar com voldríem el tradicional acte institucional del Nou d’octubre en el Palau de la Generalitat Valenciana, des d’a on fem pública esta declaració institucional.
Davant de les previsions meteorològiques, i per a evitar els desplaçaments de la gran quantitat de guardonats d’enguany, ens hem vist obligats a posposar-lo.
La mateixa prudència que justifica esta decisió és la que demane a tots mentres dure este episodi, en el qual cal estar pendent de com evoluciona la situació a través dels canals oficials i dels mitjans de comunicació.
Ja abans de l’alerta meteorològica, tots contemplàvem este Nou d’Octubre de manera molt diferent.
Este Nou d’Octubre no té res a vore amb el de l’any passat. I, al mateix temps, ho té tot a vore amb el que este dia significa per als alacantins, castellonencs i valencians.
Escoltarem al final de esta intervenció el nostre himne, que enguany complix 100 anys de la seua aprovació com a Himne Regional Valencià pels ajuntaments d’Alacant, Castelló i València.
I cantarem la seua lletra que acaba amb “vixca, vixca, vixca”, tres crides a la vida.
Un Himne que, al contrari que altres, no va sorgir d’un conflicte, sinó de l’orgull d’un poble que volia mostrar al món el seu art, la seua ciència i el seu progrés en l’Exposició de 1909 i que en 1925 va ser aprovat com a Himne Regional Valencià.
Notes i paraules que ens han acompanyat en els moments més dolços i que ens han inspirat en els més amargs, com els que vam viure fa ara un any, quan la pitjor catàstrofe natural de la història recent d’Espanya es va abatre sobre nosaltres.
Per això, hui també rendim el merescut homenatge i emocionat record a les víctimes, als afectats i als damnificats de les riuades de l’any passat; i este acte és en conjunt el càlid missatge d’afecte i de solidaritat de tot un poble i les seues institucions que treballen junts per a que torne la vida tal com entenem que cal viure-la, tal com volem viure-la i tal com mereixem viure-la.
Tres voltes viva. Vixca, vixca, vixca!
La magnitud de la tragedia que padecimos hace casi un año no tiene precedentes. Tampoco la respuesta solidaria que recibimos.
Sería imposible siquiera enumerar todas las acciones y muestras de valentía, solidaridad y cariño que los valencianos recibimos de toda España en aquellos días de desesperación.
Por ello, con la Alta Distinción de la Generalitat que otorgamos a las comunidades autónomas y las distinciones especiales a la solidaridad de colectivos, empresas, profesionales y asociaciones –cuya solemne entrega queda pendiente por prudencia– honraremos y agradeceremos toda la ayuda recibida en nuestras horas más oscuras.
Aquel ejemplo abrió una senda de esfuerzo, empatía y unidad que es la que nos sigue convocando a todos todavía hoy.
Ahora estamos inmersos en la Recuperación: un reto de colosales proporciones que ha llevado a la Generalitat a estirar al máximo las costuras de sus recursos, competencias y capacidades para dar respuesta a una catástrofe para la que –insisto en ello– no contábamos con precedentes.
Con recursos propios se está llevando a cabo un esfuerzo inédito que se ha focalizado en las víctimas, en sus familias, en los afectados y damnificados, en los trabajadores autónomos y en las empresas que sufrieron las riadas.
Y todo ello sin olvidar, por supuesto, las labores de reconstrucción de infraestructuras esenciales como el metro, carreteras, puentes, depuradoras, centros de salud, colegios o institutos.
Y a pesar de que las capacidades y competencias de la Generalitat ya están forzadas hasta el límite, vamos a seguir trabajando para que la Recuperación –que ya está en marcha–ni se ralentice ni se pare.
Y también para que los planes que estamos diseñando nos permitan evitar, o si no es posible, paliar los estragos de futuras catástrofes mediante la prevención y la mejora de la respuesta a las Emergencias.
El Nou d’Octubre no és una efemèride més en el calendari ni un fòssil. És una realitat viva.
Una realitat que consagra una identitat que no s’ha forjat buscant la confrontació amb uns altres, sinó amb la col·laboració de tots i amb tots.
Una identitat que no va necessitar mai del conflicte per a construir-se ni del greuge per a definir-se, i que té en el seu Estatut d’Autonomia i la seua Senyera la màxima expressió institucional, jurídica i política de l’autogovern.
El nostre autogovern articula la nostra identitat, beu d’un passat del qual ens enorgullim. Un orgull que viurà una fita molt especial en 2026, quan impulsarem l’Any Jaume I per a commemorar junts el 750 aniversari de la seua mort.
Perquè estem orgullosos de tot aquell passat, perquè sabem que es també guia d’este present que ens pertany i ens acull a tots per a somiar amb el futur que mereixem.
Una identitat que no té per què demanar permís per a mantindre’s i desenvolupar-se; que té símbols que ens unixen que no han de subordinar-se a ningú, patrimonis com la llengua valenciana que no necessita afegits, cometes, barres ni guions perquè té la seua identitat pròpia forjada per segles d’amor del poble que la parla i un Estatut d’Autonomia que la definix.
Perquè les nostres institucions –com les nostres senyes d’identitat– no tenen més propietari que el poble valencià i és precisament això, a més de la seua potència històrica, simbòlica i política, allò que fa d’elles referència permanent de funcionament, seguretat i estabilitat per a les tres províncies.
Tots aquells que viuen i fan viure este projecte col·lectiu a Alacant, a València i a Castelló no som simples beneficiaris dels qui tant van lluitar per tindre institucions d’autogovern en el passat, som custodis dels qui les han de disfrutar en el futur.
La Comunitat Valenciana, a pesar del colp sense precedents que hem suportat, mereix eixe esforç, per a continuar avançant i per a consolidar una Administració autonòmica que oferisca estabilitat, eficàcia i llibertat.
Estabilitat fiscal, eficàcia administrativa i llibertat per als emprenedors que propicien les condicions per a atraure la inversió productiva i la creació de llocs de treball.
Mai, en les últimes dècades, hi ha hagut un major nivell d’inversió ni tanta gent treballant en la Comunitat Valenciana. Mai hi ha hagut tants autònoms, ni s’han reduït tant les taxes de desocupació, especialment la femenina i la juvenil.
Estabilitat institucional, eficàcia en les polítiques públiques i llibertat per a les famílies per a decidir com educar els seus fills, per a reduir les llistes d’espera sanitàries i de dependència, per a impulsar infraestructures estratègiques, protegir el nostre patrimoni natural i històric i fomentar la ciència, la cultura i l’esport.
Estabilitat que necessita la Recuperació, la qual continua sent el repte més important de la Generalitat, sense oblidar la prestació dels servicis públics d’excel·lència en Educació, Sanitat i Dependència.
En este sentit, que els més de cinc milions d’habitants de les províncies d’Alacant, Castelló i València tinguen a la seua disposició els servicis públics que mereixen no té preu, però sí que té cost.
Un cost que, ara per ara, la Generalitat no pot fer front sense recórrer a l’endeutament.
Per això no desistiré de reclamar un sistema de finançament autonòmic just, sense privilegis dels uns sobre els altres i decidit entre tots. I mentres s’arriba a eixe acord, la Comunitat Valenciana necessita el fons transitori d’anivellament que no reclama el President de la Generalitat només, sinó tota la societat civil.
Somos una tierra plural, abierta, mediterránea; un pueblo que escucha y que decide, que empuja y que propone, que acoge y que exige. Una tierra orgullosa de lo que es y lo que puede llegar a ser, compartiendo su destino con el resto de España y de Europa.
Una tierra que tiene el compromiso de cuidar de los más vulnerables, de ensanchar los márgenes de nuestra libertad como padres y madres, como trabajadores o empresarios, como estudiantes o profesores, como sanitarios o pacientes.
Una tierra de gente que madruga, paga sus impuestos, respeta las normas y no pide más que un trato justo; de quienes nacieron aquí y de quienes nos eligieron para vivir porque aquí encontraron un lugar para ser como querían ser.
Para esa gente, nuestra gente, es el Nou d’Octubre. Para todos son los tres vivas –los tres vixca– con los que, juntos, cantamos nuestro himno.
Juntos.
Muchas gracias.
Moltes gràcies
