Borbulha i African Kung-Fu Nazis II guanyen el prestigiós trofeu S.H.I.T. mentre que Mutants of Nature Cove i Haz Reír al Guasón triomfen entre la MORRALLA, en una edició marcada pel goig de la inòpia.
La tretzena edició del Festival Internacional de Cinema de Merda (CIM) de Sueca ha tancat la persiana amb una gala èpica. Enrere han quedat 5 dies eterns, 30 hores de projeccions, 3.000 asistents i gairebé un centenar d’audiovisuals a concurs. El públic va omplir la sala per celebrar un any més el triomf del cinema de baix pressupost en tota la seua esplendor.
En un món compulsivitzat on la capacitat d’atenció se n’ha anat a la merda i la necessitat de dopamina constant és el pa nostre de cada dia, el festival ha reivindicat una vegada més el potencial per a aguantar el no res. Els assidus al CIM coneixen bé l’esperit de sacrifici, el patiment en comunitat i la resiliència col·lectiva. Els i les cimantes, que simplement aspiren a estar, a ser corporis, orgànics i fungibles, suporten amb estoica devoció totes les fases del dol i el transformen en un goig de caràcter redemptor. Així, la catarsi arriba en forma de crits, apludiments, malediccions, espasmes i secreccions incontrolables que demostren la seua grandesa humana.
Aquest any, aquest públic, completament extasiat, ha decidit que els premis S.H.I.T. anaren a parar al llargmetratge African Kung-Fu Nazis II (una triple producció a dos mans i tres continents de Sebastian Stein i Samuel Ninja-Man Nkansah que reimagina el nazisme des del punt de vista del kung-fu, els robots gegants i els negres pintats de blanc) i, en curtmetratges, el triomf absolut va ser per a Borbulha, del portugués Fernando Alle, guanyador del festival en dues ocasions (un al·legat als sentiments que també poden tindre els granets de pus).
Quant als premis MORRALLA, atorgats a les peces audiovisuals que menys puntuació han obtingut del públic, han estat enguany més renyits que mai, degut a la baixíssima qualitat de les obres a concurs. En llargmetratges, finalment s’ha imposat Mutants of Nature Cove, obra coral i cromàtica amb poca roba i menys vergonya de l’angelical (de Los Angeles, Califòrnia) Kirk Bowman, que va estar present durant tot el festival fent les delicies del públic i comentant la seua pròpia pel·lícula. En curtmetratges, Haz reír al Guasón, dels valencians Javier Alabau, Salva Pardo i Layla, presentava el personatge de SalGuasón, una clownsplotation que va provocar sofriment al pati de butaques i que va trascendir la pantalla amb l’estampació d’un pastís de merengue en la cara d’un membre de l’organització. Una alegria gran i un tractament cutani debades.
L’edició d’enguany ha destacat per aconseguir una comunió mai vista abans entre el públic, els autors, l’organització i la gent que passava pel carrer. S’ha comptat amb la presència internacional de diferents autors, com els finesos Ville Luukkonen i el seu amic, així com del murcià Jose Vicente García Mayor, els alzirenys d’Absurda Basura, el guanyador de dos premis Goya (en hores baixes) Pablo Llorens, i dos xicons que es diuen Hèctor i són de Malilla.
L’organització del CIM, fidel a la seua tradició, ha repartit una tempesta fecal de mencions honorífiques que reconeixen l’esperit més merdós, creatiu i autèntic del festival. El llistat complet es pot consultar a la web del festival, i inclou mencions com: La menció Especial al Cinema del Tercer Món per a El Afilador, el Vestuari a Mutants of Nature Cove, el doblatge a Carne con tomate o l’Apropiació Cultural per a La Vía del Dolor.
Amb aquesta edició, el CIM Sueca reafirma el seu estatus com a espai de tortura, per damunt de Guantánamo i Alcatraz, però també com a festival de CULte, junt al B-Retina, el de Cotxeres de Sants o la CutreCon. Un dels esdeveniments més únics, lliures i surrealistes del panorama europeu, capaç de barrejar trash cinema, humor valencià i crítica cultural en una mateixa paella audiovisual.
