- La comissió de Cultura aprovarà la setmana que ve els reconeixements de Fills i Filles Predilectes i Adoptius de la Ciutat, així com les Medalles d’Or i Plata
La Corporació Municipal entregarà el pròxim 6 d’octubre, els Honors i Distincions de la Ciutat de València 2025, en ocasió de la pròxima celebració del 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, en una sessió plenària solemne que presidirà l’alcaldessa, María José Catalá. La Comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports ratificarà la setmana que ve els noms de les personalitats i entitats que seran reconegudes per les fetes aportacions a la vida cultural, social i institucional de la ciutat. Els diferents grups polítics municipals han presentat les seues propostes raonades, que seran aprovades per la Comissió i, de manera definitiva, pel Ple de l’Ajuntament el pròxim dia 29.
El regidor d’Acció Cultural, José Luis Moreno, ha destacat la importància de tots estos reconeixements que “venen a posen en valor la pluralitat de la societat valenciana, l’impuls de superació al llarg del temps i les aportacions al bé comú realitzats des de diferents instàncies, sempre des de l’amor a la ciutat i al seu progrés”.
Seran reconeguts com a fills i filles predilectes de la ciutat el president de Casa Caridad, Luis Miralles; la catedràtica del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València i investigadora de l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni, Pilar Roig; el periodista i comunicador Joaquín Prat (a títol pòstum); la periodista i primera dona directora a Espanya d’un diari de gran tirada, Las Provincias, Mª Consuelo Reyna; i el que fora president de l’Associació de la Llar-Escola de Sant Bult, Antonio Bellido. El títol de fills i filles adoptius (per a aquelles persones nascudes fora de la ciutat) serà per a l’expert en urbanisme i activista veïnal Vicente Torres Castejón; la primera Defensora de les Persones amb Discapacitat de la Ciutat de València, Teresa Navarro; l’escriptor i intel·lectual Max Aub; el co-autor del denominat Pla Sud, que va establir el desviament del llit del riu Túria, Claudio Gómez Perretta; i el mestre José Serrano, autor de l’Himne de la Comunitat Valenciana (tots ells, a títol pòstum), i per a l’especialista en art i actual director del Centre d’Art Hortensia Herrero, Javier Molins.
Així mateix, els reconeixements inclouran el lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat, que serà per al Col·legi Oficial d’Infermeria de València; i la Medalla de Plata el Capítol de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma.
Reconeixements als fills i filles predilectes
El president de Casa Caridad, Luis Miralles, llicenciat en Dret i graduat en Administració d’Empreses per iCADE E-1 (Madrid), s’ha dedicat a la gestió empresarial de diferents companyies. L’any 2016 va ser elegit president de l’ONG valenciana, entitat a la qual estava vinculat des de 1995, i en la qual havia ocupat funcions de director de personal, vicetresorer i vicepresident, càrrecs tots ells exercits de manera totalment altruista. Duu, per tant, trenta anys vinculat a esta entitat, per a la qual va ser reelegit president per unanimitat en les últimes eleccions.
Pilar Roig Picazo catedràtica del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València, i investigadora de l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni en eixa mateixa institució, al llarg de la seua carrera acadèmica ha dirigit més de quaranta tesis doctorals, i és autora de setze llibres. El seu reconeixement internacional ve per la direcció de la campanya de recuperació d’onze esglésies del segle XII a la ciutat de Lalibela (Etiòpia). A la nostra ciutat, ha retornat l’esplendor de la cúpula de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats; les pintures d’Antonio Palomino a l’església de Sant Joan del Mercat; així com les pintures murals, escultures i revestiment ornamental de la nau central de l’església de Sant Nicolás, entre altres accions. En 2015 va ser designada acadèmica de número de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, en la secció de Pintura, Gravat i Dibuix. Des de 2020 és professora emèrita de la UPV.
El periodista i comunicador Joaquín Prat va nàixer a València a l’abril de 1927. Llicenciat en Dret, va entrar en Ràdio Nacional d’Espanya en 1959 i, amb posterioritat es va incorporar a la Cadena SER i, més avant, a la COPE. En la seua carrera com a periodista radiofònic, va treballar en programes emblemàtics com Ustedes son formidables, Carrusel Deportivo, Vivir es formidable, Tiempo de juego o La peña, així com el famosíssim programa de televisió Un millón para el mejor o Galas del sábado. A finals dels 80 va presentar El precio justo, de gran popularitat, i la seua labor es va veure reconeguda amb dos premis Ondas, i tres TP.
María Consuelo Reyna Doménech, llicenciada en Ciències de la Informació, va dedicar la vida professional al periodisme, fonamentalment en el diari Las Provincias, del qual va ser directora entre 1978 i 1999. De fet, va ser la primera dona a Espanya que va arribar a la direcció d’un periòdic de gran tirada. Amb posterioritat a les seues dècades en el diari degà de la ciutat, assumiria la direcció del hui desaparegut Diario de València; ha sigut columnista d’El Mundo, i és contertuliana en programes de ràdio i TV. En 1999 va rebre la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural.
Finalment, Antonio Bellido Lapiedra va nàixer al barri de La Xerea, en el cor històric de la ciutat, precisament on se celebra la festa de Sant Bult. Va ser l’any 1998 quan Bellido va assumir la presidència de l’Associació de la Llar-Escola de Sant Bult, càrrec que porta implícita l’organització de l’esmentada festivitat. Des d’aquell moment, Antonio Bellido ha sigut una figura clau en la modernització i expansió de la convocatòria, alhora que mantenia la seua essència històrica. Sota el seu lideratge, la festa de Sant Bult va ser declarada, per part de la Generalitat, Festa d’Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana en 2017. A més, Antonio Bellido va impulsar la restauració de l’edifici de la Llar-Escola de Sant Bult, situat al carrer En Blanch, amb l’objectiu de convertir-lo en un centre sociocultural i educatiu per al barri de La Xerea i tot el districte de Ciutat Vella.
Títols honorífics de fills i filles adoptius
Quant als títols de fills i filles adoptius, els reconeixements seran per a les següents personalitats: Vicent Torres Castejón (a títol pòstum), doctor en Economia i professor associat d’Urbanisme sostenible a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Torres va ser cofundador de l’Associació de Veïnes i Veïns de Benimàmet, part del teixit associatiu de la nostra ciutat des de la restauració de la democràcia, i va cooperar amb nombroses organitzacions ecologistes i veïnals, com València amb bici, Acció Ecologista-Agró, Xúquer Viu, plataforma Tren Si AVE No, Per l’Horta o la comissió Ciutat-Port, i des de 2001 va ser membre destacat del col·lectiu Terra Crítica. En 2021 va assumir la coordinació de la Mesa de la Mobilitat Sostenible de València. Una de les fites del seu activisme va ser la defensa del Parc Lineal de Benimàmet.
Teresa Navarro Ferreros (reconeixement a títol pòstum) va ser la primera Defensora de les Persones amb Discapacitat de la Ciutat de València. Arran d’un greu accident de cotxe, va quedar prostrada en una cadira de rodes quan mediava la trentena, dificultat que es va sumar a la malaltia rara del seu fill, Rafael, diagnosticat amb X-Fràgil amb 2 anys. No obstant això, a partir de l’instant de l’accident, es va sobreposar en una sèrie d’iniciatives, activitat i reivindicacions que la van convertir en una persona essencial per a col·lectius com Cermi CV, Associació Síndrome X Fràgil Comunitat Valenciana, Aspaym CV i la Plataforma Representativa Estatal de Persones amb Discapacitat Física (Predif-CV), on el seu treball diari es va centrar en llevar barreres, fer sentir la veu de les persones afectades, i promoure la igualtat d’oportunitats, la no discriminació i la inclusió social.
També a títol pòstum, València assumirà com a fill adoptiu a l’intel·lectual i escriptor Max Aub, nascut a París en 1903, de pare francés i mare alemanya. Considerat com un dels grans escriptors en llengua castellana del segle XX, la seua vida d’abans de l’exili va estar íntimament lligada a les nostres terres, en concret en la capital valenciana (i també a la comarca de l’Alt Palància). En 1923 va adoptar la nacionalitat espanyola, i a València es va casar i van nàixer ses filles. Després de la Guerra Civil va eixir d’Espanya i va començar una vida en l’exili. Max Aub va cultivar tots els gèneres literaris (teatre, assaig, poesia, novel·la, conte, diari, articles…). Va detectar els grans mals de l’època que li va tocar viure, i va elaborar, amb les sis novel·les pertanyents al laberint màgic, el seu gran projecte narratiu sobre la Guerra Civil espanyola. L’exili a Mèxic va influir també en el tipus de literatura al qual s’adscriuria, amb títols com per exemple Contes d’avantguarda i Contes mexicans i altres contes.
Com a fill adoptiu (també a títol pòstum) serà homenatjat Claudio Gómez Perretta, segovià co-autor del denominat Pla Sud, que va establir el desviament del llit del riu Túria al sud de la ciutat. Va estudiar a Madrid Enginyeria de Camins, Canals i Ports, i el seu vincle amb València va sorgir arran del seu matrimoni amb Mari Luz de Mateo, la família del qual s’havia traslladat a Segòvia durant la Guerra Civil. La seua primera gran actuació a València va ser després de la riuada de 1957, liderant la neteja i el reallotjament dels damnificats, en el que es va conéixer com a “Operació Fang”. Arran d’esta tragèdia, va concebre, juntament amb l’arquitecte Fernando Martínez García-Ordóñez i l’enginyer de camins Salvador Aznar Calabuig, el “Pla Sud”, que desviava el llit del riu Túria al sud de la ciutat. Gómez Perretta també va dissenyar els principals accessos viaris i ferroviaris a València, com l’A3, la pista de Silla, l’autopista d’Ademuz i l’expansió del port. Va ser ferm defensor de la protecció de l’horta i del desenvolupament urbà ordenat, i va participar així mateix en decisions crucials, com el traçat de l’AVE Madrid-València.
El mestre José Serrano, natural de Sueca i autor de l’Himne Regional, rebrà el títol de fill adoptiu de València a títol pòstum. Serrano es va traslladar a València l’any 1889 per a estudiar al Conservatori, amb mestres com Salvador Giner (harmonia i composició), Roberto Segura (piano) i Andrés Goñi (violí). En 1892, gràcies a una beca del Ministeri de Foment va anar a Madrid, on va continuar la formació amb Jesús de Monestir i Emilio Serrano Ruiz. Per a subsistir componia peces per pocs diners i copiava partitures. L’èxit professional va començar en 1900 amb El motete, una sarsuela dels germans Álvarez Quintero, i a partir d’eixe moment va compondre més de 50 sarsueles, entre elles La reina mora (1903), Alma de Dios (1907), La canción del olvido (1916), Los claveles (1929) o La Dolorosa (1930). L’any 1909 va compondre l’himne de l’Exposició Regional Valenciana, que va ser adoptat oficialment com a Himne Regional en 1925, i després de la Comunitat Valenciana.
L’últim títol de fill adoptiu ho arreplegarà personalment l’homenatjat, el comissari i crític d’art Javier Molins, doctor cum laude en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat una intensa com a gestor cultural (director de la Galeria Marlborough de Madrid (2005-2006) i director de Comunicació i Desenvolupament de l’IVAM entre 2001 i 2004). Ha comissariat més de 35 exposicions amb obres d’artistes com Pablo Ruiz Picasso, Joan Miró, Siguen Scully, Ugo Rondinone, Tony Cragg, Manolo Valdés, Jaume Plensa, Julian Opie, Valerio Adami, Equip Crònica… en països com Espanya, França, el Regne Unit, Itàlia, Suïssa, Singapur i els Unió dels Emirats Àrabs. És autor i coordinador de diverses publicacions, ha dirigit documentals, i col·labora amb mitjans de comunicació especialitzats. Actualment és el director artístic del Centre d’Art Hortensia Herrero.
Les medalles de la ciutat
La cerimònia protocol·lària inclourà també el lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat de València al Col·legi Oficial d’Infermeria de València, fundat fa ara 122 anys, des de la premissa del servici a la societat. El COENV agrupa, representa i vela pels interessos dels prop de 18.000 professionals col·legiats a la província de València, i garantix la formació constant com a punt de referència per a la millora i competitivitat professional, així com la millora del servici i la prestació sanitària valenciana. En 2024 va impulsar el “Servici al Precol·legiat”, dirigit a estudiants de 3r i 4t curs d’Infermeria, que oferix inscripció gratuïta com a precol·legiats, identificació oficial, accés a jornades i conferències, establint un vincle competitiu entre la universitat i l’entorn professional.
Finalment, la Medalla de Plata de la Ciutat de València serà per al Capítol de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma, hereu de la institució o milícia creada pel rei Pere II de València (IV d’Aragó) el 3 de juny de 1365, la missió del qual era escortar la Real Senyera en totes les eixides, ja fora en temps de guerra o de pau, per a la salvaguarda o defensa.
La unitat estava composta per cent hòmens (centenar), triats entre els membres dels gremis de la ciutat de València i dividits en deu seccions de deu hòmens. El capità i persona de major rang era el justícia del Criminal. El seu patró era Sant Jordi, i l’uniforme estava compost d’una dalmática blanca, amb la creu roja de Sant Jordi en el pit, i un casc amb una ploma d’agró. Després de la Guerra de Successió, el Centenar va ser eliminat, però en el seu record, es va instituir en 1982 l’Insigne Capítol de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma, que en l’actualitat dona continuïtat històrica a aquella milícia foral i es va establir a la ciutat amb la voluntat d’agrupar les persones que més s’hagen caracteritzat per l’exaltació del poble valencià per tot el món; salvaguardar i recuperar les senyes d’identitat del Regne de València.