- El president de la Diputació de València ha destacat que la col·lecció del Magnànim naix “des de tres valors profundament democràtics: la responsabilitat, la intel·ligència col·lectiva i la voluntat de reconciliació”
- Mompó: “Des de la corporació provincial volem sumar, obrir portes i tornar a fer del valencià un espai de tots”
El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha presentat este dilluns la col·lecció Biblioteca de Filologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim, editorial de la corporació provincial, una iniciativa que, en paraules de Mompó, “obri un espai per a reflexionar sobre la nostra principal senya d’identitat, el valencià”.
“Esta col·lecció -continua- no naix des de la nostàlgia ni des de la voluntat d’imposar veritats absolutes, naix des de tres valors profundament democràtics: la responsabilitat, la intel·ligència col·lectiva i la voluntat de reconciliació, i convida a pensar, escoltar, comprendre i dialogar, amb rigor, llibertat i humilitat”.
Així ha començat Mompó la seua intervenció, qui ha posat en valor “l’aposta” de la corporació provincial per les formes més nostres: “volem un valencià més viu, en definitiva, volem apostar pel camí del mig; volem escoltar vacacions i no vacances, arreplegar i no recollir, gasto en lloc de despesa o eixir i no sortir, perquè eixes paraules estan dins de la nostra història, de la nostra terra, de la nostra manera de ser”, ha ressaltat.
Així mateix, ha explicat que “este camí del mig és el que no exclou ni als normativistes ni als populars, el que entén que el valencià no pot ser patrimoni d’una elit ni bandera ideològica, perquè el valencià no és de cap partit polític, és patrimoni comú, identitat compartida, la llengua del poble”.
“En els últims anys -continua- les polítiques lingüístiques han sigut un fracàs. L’ús quotidià del valencià no ha augmentat, i ho diuen les dades, no les opinions. Les lleis no han connectat amb la realitat dels pobles i de les ciutats. S’ha legislat molt, però s’ha escoltat poc, i això ha generat desconnexió, desafecció i fins i tot rebuig”.
Igualment, ha defés el president de la Diputació, “el valencià no creixerà des de la trinxera, no es transmet des de la por ni des de la superioritat moral, una llengua viu i viurà gràcies als que l’estimem, gràcies al respecte profund cap als que la parlem”. Així, ha afegit que des de la Diputació de València “volem sumar, obrir portes, i tornar a fer del valencià un espai de totes i tots”.
També ha volgut ressaltar que amb esta col·lecció, la Institució Alfons el Magnànim “torna a ser el que era: una editorial pública al servici del pensament lliure, de l’anàlisi profunda, de les preguntes que incomoden i, per tant, ens fan avançar”.
Per part seua, el director de Biblioteca de Filologia Valenciana, Antoni López, destaca que esta col·lecció és “útil i molt necessària”. Així mateix, apunta que “intenta abordar la llengua des de dos punts de vista: l’intern, què és la llengua i com és, i el punt de vista extern, dels seus usuaris que fins ara no s’han tingut molt en compte”.
‘Sistema d’accentuació’
Així, Biblioteca de Filologia Valenciana arranca de nou amb el llibre Sistema d’accentuació (valencià, castellà, italià, s. XIX–XX) d’Abelard Saragossà, a qui el president ha felicitat per “obrir esta col·lecció amb una obra sòlida, valenta i necessària”. “El llibre no sols analitza, també interpel·la i construïx, i això és el que volem que siga esta Biblioteca, un lloc on les idees no s’enfronten, sinó que s’escolten”, ha manifestat Mompó. Així mateix, ha insistit que el valencià “no pot quedar-se a les aules o en els documents oficials, ha de viure als carrers, a les cases, en les places, perquè només així serà realment la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana”.
Per part seua, l’autor, Abelard Saragossà, considera que la seua obra té interés per a l’opinió pública valenciana, i recorda que la seua finalitat és “buscar una proposta que un valencià de cultura mitjana puga dominar i aplicar”.
El llibre de Saragossà intenta donar resposta a les següents preguntes: Com s’ha format el sistema d’accentuació que apareix en ‘Les Normes de Castelló’ (1932)? És racional i coherent?. L’estudi de com s’han elaborat les regles d’accentuació està realitzat des d’una orientació humanista i transversal.