- T´expliquem com i el per què en el nostre especial
Abans de revelar les curiositats que ho demostren coneguem un poc de la seua història. Per a això ens hem de remuntar fins al segle XII, amb Petronila d’Aragó, Reina d’Aragó i al casar-se amb Ramón de Berenguer IV també Comtessa de Barcelona, de qui heretem les quatre barres roges.
No va ser fins al 28 de setembre de 1238 quan la bandera formada per quatre barres roges sobre un fons daurat va aparéixer per primera vegada en la capital del Túria. Va onejar a la torre d’Ali-Bufat pels musulmans en senyal de rendició, copiant l’estendard que es va utilitzar en la batalla del Puig mesos arrere on el Rei D. Jaume I va ser ferit.
La Senyera tricolor va arribar a València el 12 de març de 1348, data en la qual Pere IV va concedir al municipi de Borriana afegir a la seua bandera el blau. Este color representava en els antics reis d’Aragó la victòria. 101 anys més tard la bandera es va quedar antiquada per la qual cosa va ser substituïda per una nova però esta vegada amb corona.
Durant el segle XIX, coincidint amb l’auge econòmic de la Ciutat de València la Senyera coronada es popularitza des de Borriana fins a Dénia, fins que poc abans del segle XX, el valencianisme polític la va reivindicar com a símbol del País Valencià, no sols de la Ciutat de València.
La Guerra Civil i el Franquisme
Durant la Guerra Civil la Senyera tricolor es va popularitzar en la propaganda militar del bàndol republicà, i va ser hissada a Eivissa, que va ser presa per republicans valencians durant el Desembarcament de Mallorca.
Durant la dictadura de Franco, l’ús de les dos banderes va ser molt tutelat, de manera que s’utilitzaven de forma molt restringida com a residus folklòrics, i les autoritats franquistes s’asseguraven, per exemple, que no s’utilitzaren durant els preparatius de les Falles, amenaçant als membres de la Junta Central Fallera amb un dia de presó per cada “bandera secessionista” que es mostrara als balcons als carrers de la ciutat.
Al final de la dictadura, amb el ressorgiment del valencianisme polític, malgrat el seu rupturisme amb tots els símbols i plantejaments del valencianisme de preguerra, l’acadèmic valencianista Manuel Sanchis Guarner va convéncer a les autoritats franquistes perquè la Senyera coronada deixara de ser prohibida i s’adoptara legalment com a bandera de la Ciutat de València.
ESPECIAL 9 D´OCTUBRE 2022
Consulta l´especial
Transició amb la bandera
Després de la fi del règim franquista, el Consell Preautonòmic del País Valencià adopta la Senyera quadribarrada sense corona amb l’emblema de la Generalitat en el centre com a bandera oficial, hissant-se al balcó de l’Ajuntament de València juntament amb la Senyera coronada, llavors bandera de la ciutat.
Això va portar una pugna entre partidaris d’un i un altre estil que va arribar a ser violenta quan Rafael Orellano, regidor de UCD, va idear una manera de calar foc a la Senyera del Consell.
Quan es va negociar l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en 1981, es va aconseguir el consens entre tots els partits polítics participants (excepte el PCPV). De l’anomenat Pacte de Benicàssim va sorgir una nova bandera amb l’escut de la Generalitat sobre fons blau en compte de la corona.
Finalment, un any després, el projecte de l’Estatut va ser molt modificat pel Congrés dels Diputats i va arribar a trencar el consens, canviant definitivament la bandera per l’actual Senyera coronada.
Origens de la Reial Senyera, la bandera d´Alacant i la de Castelló
La Real Senyera té quatre pals de gules (línies roges) sobre un fons groc (camp d´or) representant la seua vinculació a l´antiga Corona d´Aragó, i una franja perpendicular en blau, que orla una corona real. Es culmina el màstil amb un Rat Penat en les ales desplegades.
Cal destacar que la Real Senyera és l´única bandera del món amb el rang de «Real» de fet se li rendeixen honors militars amb 21 salves de canonades, com a qualsevol monarca. A més el Rei Pere II El Cerimoniós va crear un protocol i cerimonial molt especial a la Reial Senyera que consta amb tres punts. Que no faça cap reverència, ni que s´incline cap persona; que no isca mai per la porta sinó que siga baixada verticalment pel balcó de l´Ajuntament i que la seua custòdia s´encarregue el Mestre Regional.
La bandera d’Alacant prové de la província marítima d’Alacant. El 5 d’Octubre de 1607 Felip III va expedir una Real Cèdula creant les províncies marítimes. Estes depenien al seu torn de tres departaments: Ferrol, Cadis i Cartagena, de la qual depenia la província d’Alacant. La bandera de la província marítima d’Alacant no tenia escut però sí els colors de fons de l’actual bandera provincial. Esta combinava el blanc i el blau disposats de manera vertical.
El 30 de Juliol de 1805, una reial orde, del Ministeri de la Marina, va establir els emblemes de totes les banderes de la províncies marítimes. A partir de llavors la bandera d’Alacant va començar a utilitzar-se amb l’escut de la ciutat. A més, estes s’hissaven en els vaixells matriculats en el port d’Alacant i servien per a ser identificats des de ports i en la mar per altres vaixells.
Esta bandera es va crear durant el govern de la segona república espanyola. Està formada pel símbol de la Corona d’Aragó amb una franja verda en el costat esquerre i l’escut de la ciutat de Castelló. Esta bandera imita a la “Real Senyera” però en compte de posar-li una franja blava se li va posar una verd per a poder ser distingida de la resta de banderes d’altres províncies. D’altra banda, l’escut de ciutat de Castelló té la forma de lloseta típica dels escuts civils dels regnes de la corona d’Aragó (amb forma de rombe) amb les quatre barres de la Corona d’Aragó i una torre al capdavant. La torre representa un castell xicotet atés que el nom de Castelló en origen significava “castell xicotet”.
La Real Senyera serà de nou exposada al Saló de Cristall de l´Ajuntament de València com cada 8 d´octubre i el dia 9 d´Octubre serà baixada pel balcó de l´Ajuntament per a realitzar la Processó Civica pels carrers de València.
Després de descendir la Real Senyera des del balcó, la processó cívica recorrerà els principals carrers del centre de València fins a la plaça Alfons el Magnànim, on es ret homenatge a l’estàtua eqüestre del Rei Jaume I amb una ofrena floral i el cant de l’Himne Regional. A continuació, la Real Senyera tornarà a la casa consistorial, hissada al so de l’Himnes, es disparen les salves en el seu honor i tornarà a ser custodiada en l’Arxiu Històric Municipal.