La pedania del Forn d’Alcedo va viure este fi de semana una edició excepcional de la Festa grossa de l’horta valenciana, una celebració que continua creixent gràcies al compromís inquebrantable de l’Associació Cultural L’Horta de Valéncia, encapçalada pel seu president Manuel García, i recolzada per l’esforç constant dels festers i festeres de l’horta que treballen durant tot l’any per a dignificar i proyectar el llegat de huertano.
Este renovat impuls ha permés que la festa grossa es consolide com u dels encontres culturals més representatius de la tradició agrícola valenciana, un referent que no a soles conserva l’identitat de l’horta, sino que la proyecta més allà de les nostres fronteres.
Un albor que va tornar la vida als camins de l’horta.
Des de primera hora, el Forn d’Alcedo es va transformar en un autèntic llenç de llum, color i música. La dolçaina, el tabalet, la banda de música de La Torre i el pas de centenars de participants recorregueren antigues sendes i camins flanquejats per hortalices, frutals i alqueries centenàries. L’estampa, carregada de simbolisme, evocà l’essència més pura del païsage valencià: la vida pausada, l’agricultura de proximitat i la convivència al voltant del camp.
Una festa que traspassa fronteres.
La magnitut de l’encontre va quedar plasmat en la multitudinària participació de comissions falleres, colectius culturals i entitats vingudes de tota la Comunitat Valenciana, ademés d’agrupacions d’atres regions del país i representants internacionals com la Casa Regional Valenciana en París, la qual aportà prestigi i projecció a l’esdeveniment.
Esta diversitat de participants demostra que la Festa Grossa ya no és una celebració local, sino un punt de trobada intercultural que reforça la presencia i l’identitat valenciana en l’exterior.
Artesania, oficis i memòria viva de l’horta
El centre neuràlgic de la pedania acollí una completa fira d’artesania i diverses exhibicions en la participació especial del Centre Cultural de Suera i de la pròpia associació organisadora. Afiladors, cistellers, alpargateres, llauradors i atres oficis vinculats històricament a l’horta foren homenageats en demostracions que recordaren el valor humà i laboral que ha construït durant sigles este païsage cultural.
La jornada inclogué també moments de gran càrrega emocional, com l’ofrena d’aliments destinada a les famílies més necessitades, l’ofrena floral a la Puríssima Concepció, i la recreació artística inspirada en l’obra de Joaquim Sorolla, un exemple de com cultura i tradició poden unirse en un mateix espai.
La Reina de l’Horta de Valéncia i un reconeiximent d’altura.
U dels actes més esperats fon la recollida de la Reina de l’Horta, Estefanía Marchante, acompanyada per la seua cort d’honor. La seua presència, junt a delegacions festeres procedents de numerosos municipis i autoritats del cap i casal i d’atres localitats, simbolisà l’unió entre pobles i generacions que mantenen viu l’esperit de l’horta. No faltaren les albaes, les danses típiques, la declamació de poesia en llengua valenciana, la polvora i l’interpretació per part de la coral les veus del Forn d’Alcedo de la sarsuela “La Labradora” del compositor valencià Leopoldo Magenti (1933), una peça musical recuperada per esta entitat per als seus actes més importants.
L’acte final estigué marcat per un moment históric: l’entrega del Premi Llaurador 2025 a la reconeguda artista Rosita Amores, un guardó que valora la seua extensa trajectòria i la seua contribució a la promoció de la llengua valenciana en temps en els quals la seua defensa requerí valentía i determinació.
Un llegat colectiu que seguix creixent
L’Associació Cultural L’Horta de Valéncia ha demostrat, una volta més, que preservar les tradicions exigix entrega, sensibilitat i una visió clara de futur. Gràcies a la seua llabor, la Festa Grossa de l’horta valenciana s’ha convertit en un motor cultural que reforça els vínculs entre les pedanies, les ciutats, l’idiosincràsia valenciana i tots aquells que estimen les nostres arrels.
El resultat és una celebració que no a soles honra el passat, sino que projecta l’horta valenciana cap al demà, consolidant-se com un referent festiu i emocional que, any rere any, suma nous participants, recolzaments i admiració.
Fotografies: Francisco Javier
