- Divendres es va celebrar l´Entrada de Moros i Cristians i dissabte es va celebrar el dia del Crist
El cabdill andalusí Omar Ben Hafsún; el viatger i explorador musulmà Ibn Battuta; el poeta Ibn Yuzayy, el llegendari guerrer cristià Rodrígo Díaz de Vivar o els nobles i líders militars croats Raimundo de Tolosa i Godofredo de Bouillón, tots ells personatges històrics dels temps d’Al-Andalus, tornaven a la vida aquest divendres en Ontinyent en una espectacular entrada de Moros i Cristians. Pel recorregut desfilaven prop de 15.000 persones, entre festers i festers de les 24 comparses, bandes de música i músics de 89 grups, ballets, grups d’extres o equip d’assistència a les carrosses i espectacles.
El principal acte de les festes majors de la ciutat atreia a milers de persones en un públic que, a la tribuna d’autoritats congregava nombroses personalitats polítiques. L’alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez, acompanyat per la vicepresidenta de la Diputació de València i 1ª tinent d’alcalde Natàlia Enguix, i els regidors i regidores de la corporació, actuava com amfitrió per a un nombrós grup de càrrecs entre els que es trobaven la delegada del Govern, Pilar Bernabé; el vicepresident 1er de la Generalitat, Vicente Barrera; el President de la Diputació de València, Vicent Mompó; així com diputats al Congrés, la síndica socialista a Les Corts, el secretari autonòmic d’Indústria, diputats a Les Corts i diputats provincials, així com representants del mon empresarial, encapçalats pel President de la Confederació Empresarial de la CV, i Vicepresident de la CEOE, Salvador Navarro.
Una desfilada plena d’exotisme, color i escenificació de l’aventura
Llegenda, mitologia i simbolisme eren la base de la desfilada de la comparsa Cides en la seua quarta capitania cristiana. Amb el capità Miguel Ángel Gandia Conejero reencarnant al llegendari Cid Campeador, Rodrígo Díaz de Vivar, el boato començava amb una introducció i un segon acte que escenificava la defensa de Baolansiya (València) per part del Cid. Els següents actes s’articulaven al voltant d’elements com l’escut, l’espassa, la creu, el casc, o un espectacular drac gegant de dos caps, tancant el capità i la cohort en un boato on destacaven els vestits dissenyats pel fill del capità, Miguel Gandia, i confeccionats per son tio, el modista Pepe Conejero.
L’ambaixada del 50 aniversari dels Cruzados es fonamentava en una interpretació de la primera croada, focalitzant-se en dos dels seus protagonistes: l’ambaixador Vicente Bordera es convertia en Raimundo de Tolosa i el banderer Nacho Pastor en Godofredo de Bouillón, dos nobles i militars que van participar en els succesos esdevinguts en escenaris com Constantinopla, Antioquia i Jerusalem, per tancar el relat amb el naixement de l’ordre del Temple. Un boato en 6 episodis on s’empraven elements com el mur de Jerusalem i l’arca de l’aliança, i on destacaven les espectaculars coreografies i ballets, acabant amb l’ambaixador i el banderer en una vistosa carrossa.
En la capitania mora dels Mossàrabs, Vicent Martí Donat tornava a la vida al Cabdill andalusí Omar Ben Hafsun, un cabdill andalusí d’origen hispano-godo que es va rebelar contra l’emirat de Còrdoba, qui va controlar un ample territori amb capital en Bobastro. La narrativa del boato de l’entrada mora, el transportava a la vila “d’Untinyan”, arrancant amb ritmes africans un viatge fantàstic i escenificar rebelions, i la cura de la “flama sagrada” dels mossàrabs, encarnada en la filla del capità. Elements culturals àrabs, una aposta pel colorit, dansa i un protagonisme especial del foc obrien pas a Ben Hafsun, amb espectaculars peces musicals composades per a l’ocasió.
El punt i final a les entrades el posava l’ambaixada mora dels Benimerins, que transformava a l’ambaixador moro Juanan Alcaraz i al banderer Ivan Más en el viatger i explorador Ibn Battutta i el poeta i estudiós Ibn Yuzayy, qui va donar forma al relat de les aventures del primer en un viatge per Europa i Asia que va durar 21 anys, i en el qual va cobrir més distància que el seu contemporani Marco Polo. Escenaris i elements com el far i la biblioteca d’Alexandria, representacions dels territoris que va recòrrer Battutta com Marroc o la Índia, aparició de guerrers d’oritge mongol o la representació de la pesta, que va afectar els viatges, eren alguns dels ítems que articulaven un intens i variat boato, que tenia un dels seus elements més cridaners en els ballets i les coreografies, que comptaven amb la participació del Premi Nacional de Dansa Marcos Morau.
Les tronades del cap de setmana no impedeixen la celebració dels actes religiosos
L’oratge inestable amb tronades d’aquest cap de setmana no impedien la celebració dels principales actes religiosos de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, en honor al seu patró, el Santíssim Crist de l’Agonia.
Després d’activitats més lúdiques com les Entrades, la nit d’Alardos o el “Contrabando”, la vesprada del dissabte arribava el torn de la Baixada del Crist. Si bé l’amenaça de tronada estava present en tot moment, i la pluja arribava a aparèixer, es consumava l’esperat trasllat del “Morenet”, un dels actes més emotius de les festes. La processó, que passava per la Cantereria, Plaça de Baix i Plaça Major fins la parròquia de Sant Carles, comptava amb representació de la corporació municipal, presidida per l’Alcalde, Jorge Rodríguez.
Diumenge tornava a aparèixer la pluja en forma esta volta de forta tempesta que obigava a suspendre la Diana de Gala, endarrerint la seua “arrancà» fins a les 10:00 hores des de l’encreuament de l’Avinguda Daniel Gil amb el carrer Salvador Tormo. A les 12:00 tenia lloc la Missa Major en honor al Santíssim Crist de l’Agonia a l’esglèsia de Sant Carles, presidida per l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, qui prèviament era rebut per l’alcalde Jorge Rodríguez i el president de Festers, Vicent Pla Vaello.
Ja de vesprada, a les 18:00, la imatge del Crist, el “Morenet”, transcorria pels carrers de la ciutat fins tornar a Sant Carles dins la Solmene Processó que es celebra aquest dia. Coincidint amb la celebració dels principals actes religiosos de les festes, diumenge de 10:30 a 13:30 tenia lloc un matí de portes obertes a l’esglèsia de Santa Maria, on es podia visitar l’esglèsia, el campanar, la capella i la cripta.
Marineros i Contrabandistas escenifiquen l’acte del “Contrabando” a la Plaça Major d’Ontinyent
Les comparses de Marineros i Contrabandistas d’Ontinyent han tornat a escenificar a la ciutat el tradicional acte del “Contrabando”, pel qual els primers tracten d’impedir als segons que passen el seu contraban a Ontinyent.
Les activitats de la jornada començaven a les 7:30 amb la Diana, que ha eixit des de la plaça de la Coronació per a seguir pels carrers Sant Antoni, Capellans, Les Eres, Dos de Maig, Sant Josep, Sant Domingo, Alcalde Paco Montñes, Dos de Maig, Glorieta dels Moros i Cristians, Plaça de la Concepció, Gomis, Maians i Plaça Major. A les 11:00 hores tenia lloc el “Ball dels Contrabandistes” a la Plaça de la Concepció; des d’on partia a les 11:30 la desfilada per a l’acte del Contraban, passant pels carrers Gomis i Maians fins la Plaça Major.
Malgrat celebrar-se només unes hores després de l’Entrada, ambdós actes han comptat amb la presència de nombrosos festers i públic. Des de l’Ajuntament d’Ontinyent, l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, participava en l’acte junt a la Vicepresidenta 1ª de la Diputació i 1ª tinent d’alcalde Natàlia Enguix, tots dos acompanyant la comparsa Mariners, després d’haver estat convidats per la mateixa.
Cal destacar que enguany ha estat la primera edició de l’acte en la qual s’ha comptat amb els nous “taulells del Contrabando”, uns taulells de ceràmica col·locats en els punts on es declamen els versos, a 3 façanes dels carrers Gomis i Maians i a 1 ubicada a la Plaça Major. El text oficial del “Contrabando” consta de dos-cents sis versos d’art menor (cent vint-i-sis declamats pel contrabandista i huitanta pel marinero).
