L’acte institucional de lliurament serà el pròxim 8 d’octubre a les 20h a l’Auditori Municipal
L’Ajuntament de Cullera ha aprovat per unanimitat els seus guardonats amb el ‘Distintiu 9 d’Octubre’ 2025. Per una banda, en la modalitat col·lectiva es reconeixerà al Col·lectiu de Voluntaris de la DANA per les seues accions de resposta social i comunitària i l’entrega constant durant la tragèdia del passat any. Mentre que a títol individual seran per a l’Hotel Sicania per la seua llarga trajectòria en el desenvolupament turístic de la ciutat; el doctor en Geografia i Història especialitzat en la investigació sobre la guerra civil i el franquisme, Ricard Camil Torres; l’expert en anàlisi matemàtica i dinàmica lineal, Alfred Peris; i la missionera i gran lluitadora pels drets de les dones a Ghana, Francisca Martínez.
L’alcalde de la localitat, Jordi Mayor, ha destacat que «valors com els que representen tots i totes els premiats simbolitzen i signifiquen la Cullera del passat i del present, i la Cullera que volem per al futur. És un orgull per als cullerencs i cullerenques tindre entre nosaltres a referents en l’activisme, en la lluita social, en els drets humans, en la valentia, en la qualitat turística, en l’esforç, en la solidaritat, en el coneixement o en la intel·ligència».
Tots ells rebran el major reconeixement institucional que concedeix l’Ajuntament de Cullera, dirigit sempre a persones i entitats que hagen destacat per la seua trajectòria, compromís o aportació al municipi, el pròxim dimecres 8 d’octubre a les 20h a l’Auditori Municipal en l’acte de lliurament.
Sobre els guardonats
El ‘Col·lectiu de Voluntaris de la DANA’ l’integren més de 900 voluntaris i voluntàries de Cullera de diferents edats (la major part d’ells joves menors de 30 anys), perfils socials i procedències que ajudaren a reconstruir, cuidar i acompanyar a les persones i famílies afectades en eixos moments de gran necessitat no sols de Cullera sinó també d‘altres poblacions afectades, com Algemesí, Alfafar o Catarroja entre altres.
La seua intervenció es va traduir en accions diverses, com la neteja i recuperació de plantes baixes i cases del terme de Cullera, el suport logístic en la distribució d’aliments aigua i material bàsic centralitzat en el magatzem anomenat Botanch, així com incloent també l’acompanyament psicològic i emocional a famílies del municipi en situació de vulnerabilitat.
Aquesta aportació decisiva, la seua entrega generosa, l’empatia i responsabilitat col·lectiva, i el seu paper fonamental en la resposta social, comunitària i cohesionadora davant aquesta crisi de la DANA que va afectar greument diverses zones de la província de València, l’ha fet mereixedora d’aquest reconeixement.
L’Hotel Sicania destaca pel seu caràcter pioner en el desenvolupament turístic de Cullera. En 1957, Pepe Sabater va fundar l’Hotel Port Bahía i, posteriorment en 1960 inaugurà l’Hotel Sicania, considerat el primer gran hotel de Cullera. Aquest ha contribuït a la modernització de l’oferta hotelera i d’oci, ha apostat per la qualitat turística, s’ha implicat social i solidàriament en moments de necessitat col·lectiva, i compta amb una consolidada reputació entre els seus usuaris.
Tota aquesta trajectòria l’ha ajudat a reforçar l’impacte positiu sobre la capital turística de la Ribera, tant en termes econòmics com d’ocupació en la consolidació de l’oferta turística, així com en la identitat com a destinació de referència. Un premi que també reconeixerà la trajectòria del seu fundador com a referent històric del turisme valencià.
Altre dels guardonats és Ricard Camil Torres Fabra (1956), Doctor en Geografia i Historia per la Universitat de València que ha destacat al llarg de la seua vida per la tasca investigadora centrada en el món rural valencià del segle XX, profunditzant en els conflictes més obscurs com la guerra civil i el franquisme de la recent història del País Valencià, la qual cosa l’ha fet ser un referent per a les noves generacions d’historiadors.
És un capdavanter de la lluita pels dret humans i la recerca de les conflictivitats socials i polítiques del segle XX, endinsant-se per terrenys mai transitats per la investigació acadèmica tradicional i escorcollant en les arrels dels conflictes que marcaren profundament la pell del nostre país. De fet, gràcies a les seues investigacions que han tret a la llum llistes de persones de Cullera soterrades en fosses comunes, s’ha pogut localitzar a les famílies per participar en el procés de recuperació de les persones soterrades.
Alfred Peris Manguillot (1966) és catedràtic i investigador de la Universitat Politècnica de València on exerceix com a professor en el Departament de Matemàtica Aplicada, desenvolupant la seua tasca investigadora en l’Institut Universitari de Matemàtica Pura i Aplicada. És expert en Anàlisi matemàtic i Dinàmica Lineal i està considerat un dels majors experts de la seua especialitat, impartint més de 30 conferencies en diversos seminaris d’universitats d’Espanya, Europa i Estats Units.
Recentment, a l’any 2024, ha estat nomenat Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de les Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya, on desenvoluparà funcions editorials en la revista de la RAC com a membre del Comité Científic.
La missionera Francisca Martínez Monseny (1952) es reconeguda per tota una vida dedicada a ajudar als més desafavorits fonamentalment a Ghana com a Germana de la Congregació de la Caritat de Santa Anna, on va contribuir a marcar un camí d’esperança per a moltes dones abandonades i maltractades en aquest país, i posteriorment per la seua tasca com a directora d’importants centres educatius d’aquesta congregació religiosa. Més de dues dècades de treball infatigable en els quals va viure en primera persona la fam i la malària.
És a Ghana on després de treballar a l’Hospital San Juan de Dios amb pacients de SIDA, la seua congregació va obrir a Elmina l’escola professional de promoció de la dona «Saint Mary’s», centre de formació professional dirigit per ella que oferia educació i formació a les joves de Ghana de famílies sense recursos que acabaven en molts casos exercint la prostitució i prostituïdes per les mateixes famílies perquè això era l’única via de subsistència. L’escola professional els oferia una formació encaminada a tindre un treball digne, i enfocada en les particularitats del país les joves aprenien costura i confecció, i cuina, opcions amb bona eixida laboral posterior.
La germana Francisca ha transformat vides a Ghana, i ha marcat un nou camí d’esperança per a moltes dones abandonades i maltractades a Ghana.
