- La corporació reunix en un acte inèdit en el seu Saló de Respecte a 32 dones que han sigut ambaixadores de la ciutat i les Falles en els últims anys i les obsequia amb una reproducció de la ‘Cadira d’Or’
- En l’acte s’ha estrenat el documental ‘Falleres Majors de València’, produït per la institució provincial en col·laboració amb À Punt, que l’emetrà diumenge que ve (18.30 h) en la prèvia de la Crida
La Diputació s’avança enguany a l’inici oficial de la festa amb un homenatge a les Falleres Majors de València de la història. I ho ha fet este dijous amb la celebració d’un acte inèdit en el seu Saló de Respecte, on el president de la institució, Toni Gaspar, ha rebut a 32 dones que, des de 1966 fins a l’actualitat, han regnat en les Falles convertint-se en ambaixadores de la festa, de la ciutat i dels seus pobles.
Des de María de los Llanos Borso di Carminati, Fallera Major de València 1966, fins a Laura Mengó, actual reina de les festes, un total de 32 dones que en el seu moment van despertar l’interés, l’examen, la passió i l’admiració d’un càrrec que simbolitza la valencianía tant com la Real Senyera o la Verge dels Desemparats, han compartit al Palau dels Scala, seu de la Diputació, l’afecte que els continua transmetent un poble que les venera.
La corporació provincial ha volgut posar el fermall a la legislatura en clau fallera amb este històric homenatge a les màximes representants de les Falles en el Cap i Casal i molts dels seus pobles. En l’acte han participat, a més de María de los Llanos i Laura, les Falleres Majors de València Mª Dolores Palmero (1967); Encarna Folgado (1973); Ángeles Vidal (1978); Carmen Dolz (1980); Amparo Marín (1981); Mª José Eslugues (1982); Begoña de la Concepción Martínez (1983); Esther Silleras (1985); Carmen Mollá (1987); Marta Querol (1988); Covadonga Balaguer (1989); Mª José Oliver (1990); Carla Muñoz (1991); Mónica Palmer (1992); Remedios Rodrigo (1993); Laura Segura (1994); Susana Remohí (1998); Lola Flor (2000); Vanessa Lerma (2003); Gueguel Massamanián (2005); Lucía Gil (2006); Gloria Martínez (2008); Sandra Muñoz (2012); Carmen Sancho (2014); Estefanía López (2015); Raquel Alario (2017); Rocío Gil (2018); Marina Civera (2019); Consuelo Llobell (2020-21) i Carmen Martín (2022).
Documental en À Punt
L’acte s’ha iniciat amb l’estrena del documental ‘Falleres Majors de València’, produït per la Diputació amb la col·laboració d’À Punt, que l’emetrà diumenge que ve a les 18.30 hores, en la prèvia de la Crida de les Falles de 2023. L’audiovisual, amb una duració aproximada de vint minuts, recull moments històrics de la festa i les seues protagonistes, des dels orígens de la figura de la Fallera Major, amb Mª Àngels Algarra com primera Reina Fallera, fins a les llàgrimes de Consuelo Llobell anunciant la suspensió de la festa a les portes del confinament forçat per la pandèmia.
El relat televisiu impulsat per la corporació provincial rescata imatges tan simbòliques com el puny alçat de Marina Civera un 8 de març mentre presidia la mascletá, en defensa de l’apoderament de la dona; la recepció del Papa Francisco a Carmen Martín i la reina infantil Nerea López; el xicotet discurs en xinés de Raquel Alario celebrant la declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat; l’aparició de Begoña de la Concepción Martínez en el mític ‘Un, dos, tres’ que dirigia Mayra Gómez Kemp, or molt en l’única televisió del moment; o la participació de Mari Carmen Mollá, la primera d’una fallera major, en la processó a la Verge de 1987.
El documental compta amb la participació dels ex presidents de Junta Central Fallera (JCF) Félix Crespo i Santiago Cerviño; els periodistes Julio Tormo (La 8) i Moisés Domínguez (Levante-emv); la cap de Cultura d’À Punt i ex vicepresidenta de JCF Montse Català; i l’experta en xarxes socials Amparo Arjona, així com el president de la Diputació, Toni Gaspar, qui considera que les Falleres Majors “modelen la festa a través del seu càrrec, movent-se en un equilibri molt difícil perquè representen a tots i hi ha coses que no poden comentar, encara que sempre tenen coses a dir”.
En la mateixa línia, el selecte grup d’experts en Falles reflexiona sobre una figura que representa a 100.000 persones i els valors d’un poble. “La Fallera Major és mediàtica per definició, un element informatiu de primer ordre amb un potencial immens que encara està per explotar”, assenyala Moisés Domínguez. “No es passa un màster per a ser Fallera Major, i té molt mèrit parlar en una Crida davant 40.000 persones i despertar tanta admiració”, apunta Félix Crespo. “Són dones molt afortunades i molt preparades que encara tenen molt a dir en la societat valenciana”, remata Montse Catalá.
Potència mundial en felicitat
Les Falleres Majors també són icona de l’alegria i el color que transmet esta festa universal. El sopar de gala organitzat per la Diputació ha posat una vegada més de manifest la contribució de les Falles a eixa València que, en paraules de Toni Gaspar, és “potència mundial en felicitat”. En opinió del president provincial, “no hi ha una figura que aglutine millor totes les coses positives que tenen la ciutat i la seua festa”.
En els últims anys, especialment arran de la crisi sanitària i econòmica provocada per la COVID-19, la Diputació de València ha posat en valor els superpoders fallers i ha estret els vincles amb els sectors tradicionals que donen vida a la festa, incloses les més de 800 comissions falleres amb les quals compta la ciutat i els seus pobles.
En este context, quina millor manera de tancar un cicle i obrir el següent que reunint les grans protagonistes del món faller i exaltant el seu potencial com a referent social que segur continuarà creixent?, ha reflexionat el president Gaspar, qui ha entregat a les Falleres Majors un obsequi únic i molt original, la reproducció a escala de la Cadira d’Or. El famós tron en el qual se senten les reines de les festes durant la seua exaltació, patrimoni de la Diputació, ha sigut modelat per l’artista faller Jordi Palanca.
👤📸 | Diputació de València |
