Un estudi de la Universitat de València confirma el fort impacte econòmic, social i territorial de la festa fallera a la ciutat i la comarca
Les Falles de Gandia generen un impacte econòmic total de 40,38 milions d’euros, aporten 14,85 milions d’euros al PIB i sostenen 377 llocs de treball equivalents a temps complet, segons l’Estudi d’impacte econòmic i social de les Falles de Gandia elaborat per la Càtedra de Pensament Territorial Joan Noguera de la Universitat de València, en col·laboració amb la Junta Local Fallera de Gandia.
L’informe, basat en la metodologia científica d’anàlisi Input-Output i en enquestes a fallers i falleres, comissions, residents i visitants, confirma que les Falles no són només una manifestació cultural i patrimonial, sinó també un dels principals motors econòmics de la ciutat.
Un elevat retorn econòmic de la inversió pública
L’estudi posa de relleu l’alt retorn de la inversió municipal: per cada 100.000 euros de despesa de l’Ajuntament de Gandia, la festa genera 5,8 milions d’euros en facturació empresarial, 2,1 milions d’euros de PIB i 54 llocs de treball equivalents a temps complet.
Un resultat que evidencia la capacitat de les polítiques culturals per a dinamitzar l’economia local i l’ocupació.
De més de 40 milions d’euros d’impacte total, quasi el 70% procedeix d’efectes indirectes i induïts, fet que demostra la capacitat tractora de les Falles sobre el conjunt del sistema productiu valencià. L’expansió de la demanda final s’estima en 12,4 milions d’euros de despesa directa, que es multiplica al llarg de la cadena de valor.
Els fallers, principals generadors d’impacte
Els fallers i falleres concentren prop del 50% de l’impacte total, amb més de 19,7 milions d’euros en facturació, seguits per les comissions falleres (10,1 milions) i pel conjunt de visitants i residents, que aporten més del 20% de l’impacte econòmic total.
L’estudi destaca que el sector serveis concentra més del 80 % de l’impacte en PIB i el 75% de l’ocupació generada, especialment en comerç, hostaleria, activitats culturals i creatives, serveis professionals i activitats immobiliàries. La indústria també se’n beneficia de manera rellevant, amb un 12,3% de l’impacte en valor afegit i un 18% de l’ocupació, confirmant que l’efecte de les Falles va molt més enllà del turisme i la restauració.
A més de l’impacte econòmic, l’informe subratlla el valor social i territorial de les Falles de Gandia com a espai d’identitat col·lectiva, cohesió social i dinamització comunitària, alineat amb els principis de desenvolupament local sostenible que promou la Càtedra Joan Noguera.
Reconeixement al treball faller
El president de la Federació de Falles de Gandia, Francisco Martínez, ha destacat que l’estudi posa xifres a una realitat que el món faller viu des de fa dècades: les Falles són una activitat cultural que genera economia, ocupació i ciutat durant tot l’any. Martínez ha subratllat també el paper clau de les comissions falleres, que amb el seu esforç col·lectiu sostenen un model festiu que beneficia el conjunt de Gandia i reforça el teixit social i associatiu.
Cultura, identitat i desenvolupament local
Per la seua banda, el director de l’estudi i de la Càtedra Joan Noguera, Adrián Ferrandis, ha assenyalat que les Falles de Gandia constitueixen un clar exemple de com una festa d’arrel popular pot actuar com a palanca de desenvolupament local, amb impactes que transcendeixen l’àmbit econòmic. Segons Ferrandis, l’estudi evidencia que la cultura, quan es gestiona amb visió estratègica, és capaç de generar cohesió social, identitat col·lectiva i activitat econòmica sostenible en el territori.
L’estudi ha estat dirigit per Adrián Ferrandis Martínez, amb la coordinació de José Vicente Sánchez Cabrera, i la participació d’un equip multidisciplinari de la Universitat de València especialitzat en economia, geografia i turisme.