La festivitat de Sant Isidre és el dia 15 de maig. Les poblacions que eren i són agrícoles celebraran el seu dia amb una romeria. La localitat de La Vila Joiosa tornara a celebrar-ho amb dos actes diferents: el tradicional tir i arrossegament, la romeria de Sant Isidre. Per entendre un poc la raó d’aquesta festivitat, toca fer memòria en el passat.
Els valencians teníem els nostres propis Sants de l’agricultura. Aquests Sants eren dos: Sant Galderic i els Sants de la Pedra Adbó i Sené. La província d’Alacant era més creient als Sants de la Pedra. Respecta, la zona nord i Catalunya a Sant Galderic. Poques localitats tenen imatges en les seues esglésies a aquests dos Sants. L’església de Sant Antoni Abat, en La Vila Joiosa, es veneren els Sants de la Pedra. La seua festivitat és el 30 de juliol, però es celebra el 27 de setembre per fer-ho coincidir en l’antiga fira agrícola de Sant Miquel. En altres paraules, les festes de Sant Miquel.
Durant els segles XVII i XVIII, aquestes dues imatges van ser substituïdes per la de Sant Isidre. Les zones catalanoparlants foren les últimes en realitzar aquest canvi. Tot això, la guerra de successió de Felip V entre 1703 i 1713 va suposar una eliminació total de la veneració d’aquests dos sants. La guerra va acabar a favor de Felip V, per tal cosa el centralisme va imposar el seu Sant de Madrid, és a dir Sant Isidre Llaurador.
La Vila va albergar una devoció cap al nou Sant. Una casa situada darrere de l’estació de servei de l’AP-7 en direcció a La Vila, per ser més exactes en la partida de l’amisserà i foites dalt. L’ermita es situava en aquesta zona per l’elaboració d’un mapa de Francisco Coello en 1859. Aquest habitatge albergava una capella dedicada al nou patró dels llauradors. Al costat de la casa, hi havia una capella que tenia una campana datada en l’any 1726. Per aquesta raó, la zona és més coneguda com “la campaneta”. Partint de la documentació del Catàleg de Béns Protegits Municipals, aquesta finca està datada entre els segles XVI i XVIII. A més, l’estructura fou una antiga torre de vigília.
Segons conten testimonis orals, els llauradors amb carros i cavalls anaven fins a “la campaneta” en romeria. També, la zona és coneguda com a “Sant Isidre”. Allí, tots passaven el dia. De tal manera, aquell dia era una forma de celebrar la festivitat del seu patró. Aquesta romeria va perdre auge a mitjans del segle XX. Una de les causes atribuïdes fou la seua localització, perquè la capella s’ubica als afores del nucli urbà. Aquesta devoció va perdurar fins a principis del segle XXI, solament es celebrava una missa en la capella. Tanmateix, la protecció d’aquest valor cultural fou donat al museu de La Vila. En altres paraules, els objectes de culte, la campana i la imatge de Sant Isidre foren donats al museu. Tot això, la finalitat de conservar-ho i treure profit.
Deixant a banda aquesta devoció i com s’ha dit abans, els Sants de la Pedra no han estat sempre en l’església de Sant Antoni Abat, sinó en una capella. Aquesta veneració era en una casa on es situa la rotonda de la circumval·lació de l’N-322. Segons testimonis orals, aquests Sants fórem traslladats en processó de la capella fins a l’església. Sent així, una donació per reomplir l’església d’imaginària. Durant la guerra civil es va destruir totes les imatges religioses. La imatge dels Sants de la Pedra són del taller Arco Sacre d’Olot. Aquest taller d’imatgeria religiosa fou un dels millors de tota Espanya.
Atenent aquesta realitat i a la nova situació en la societat, la dictadura, aquella capella no es va quedar buida, sinó que va albergar una altra imatge, la de Sant Isidre Llaurador. L’actual imatge de Sant Isidre és entre els anys 40 i 50. A més, Sant Isidre va acompanyada per uns angelets tirats per uns bous. Per tant, aquella capella va albergar dues devocions als sants de la Pedra i a Sant Isidre Llaurador. Per tant, La Vila albergava dues imatges en honor al nou patró dels Llauradors.
Aquesta nova festivitat es celebrava amb la pujada del sant a l’església de Sant Antoni Abat, a prop metres de la capella. Una vegada pujada la imatge es celebrava la santa missa, posteriorment es tornava a baixar fins a la seua capella. Aplegat a la seua casa es feia un esmorzar típic. Hi ha poca documentació sobre la realització d’aquesta festa, però així consta un programa de festes de 1969. A més, imatges de l’època portant a Sant Isidre fins a l’Ermita.
És més, la festivitat no va perdurar per molts anys, perquè a principis dels anys 80 la festa no va tindre continuïtat. Per aquesta raó, la imatge de Sant Isidre fou trasllada a l’església de Sant Antoni Abat. De forma paral·lela, a finals dels anys 80, l’ajuntament local va denominar gran part de la partida bordes com a barri de Sant Isidre. Aquest barri és molt pròxim a l’anterior localització. La simple raó de l’anòmalament d’aquest barri amb aquest nom era per conservar la nominació de la zona. Entrant a finals del segle XX, la planificació de la futura circumval·lació anava a eliminar de la memòria, a la nova generació, aquesta zona. A principis del nou segle, les obres de la nova carretera nacional va enderrocar la capella. L’actual rotonda Washington era més coneguda per Sant Isidre, per albergar aquesta imatge en aquesta casa.
DONACIONS PER BIZUM – COL·LABORA!
Esta web, no té ajudes econòmiques, per aixó demanem la seua col·laboració. Si t´agrada la nostra faena ajuda´ns
Esta web, no tiene ayudas económicas, por eso pedimos su colaboración. Si te gusta nuestro trabajo ayudanos
Cal fer una especial referència, com s’ha argumentat abans la celebració fou interrompuda durant més de dues dècades seguides. Però, la festivitat de Sant Isidre va tornar a celebrar-se en 2007. La romeria tenia nou recorregut i era pels carrers de L’Ermita. Les canyes i la imatge amb un carro tirat per burrets eren l’epicentre de la romeria. A més, l’esmorzar ja no era en l’era, sinó en la plaça de Miquel Esquerdo Ortuño “El practicant”. Tot això, la comissió de festes de L’Ermita fou la promotora de recuperar aquesta festa. Així mateix, junt la col·laboració de la Comunitat de Regants de La Vila.
Tot seguit, la romeria va canviar de recorregut en l’any 2012. El nou traçat era de l’església fins a fins al barri de Sant Isidre, ubicat molt a prop de la desapareguda capella de Sant Isidre. Per aquesta raó, l’esmorzar es realitzava en aquest barri. Fins i tot, un tradicional esport de cavalls, el tir i arrossegament, es va introduir en la festivitat.
La Vila té una tradició pels Sants dels llauradors, siguen els venerats o els imposats. Molt poca gent desconeix la capella de Sant Isidre de “la campaneta”. Aquest escrit ha volgut recuperar aquella memòria perduda en la societat vilera. Toca involucrar a la gent, perquè no s-acabe oblidant la festivitat com va passar uns parells d’anys. La cultura és la història d’un poble. Aquest cap de setmanes celebra la romeria de Sant Isidre. Per tant, cada un tornada a formar part d’aquesta història dedicada als sants dels llauradors.
👤 Sergi Macià Lloret |
Per realitzar aquest escrit s’ha tingut en compte els testimonis orals, la documentació facilitada pel museu de la Vila junt els blogs d’Ermites de la Comunitat Valenciana i el de Manolo Serrano.